L'Estat espanyol adquireix l'Arxiu Lafuente

Després de l'aprovació per part del Consell de Ministres a la sessió del 26 de juliol i de la signatura del contracte de compravenda que va tenir lloc el 27 de juliol a Heras (Cantàbria) per part del director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, i el col·leccionista José María Lafuente, els fons de l'Arxiu Lafuente passen a ser propietat de l'Estat espanyol. L'import de la compra, incloent-hi IVA, és de 29.795.045,21 euros, que s'abonarà en onze anualitats (fins a 2032).

Es tracta d'una col·lecció de col·leccions d'art modern i contemporani europeu –amb focus especial a Espanya–, llatinoamericà i nord-americà, que reuneix més de 130.000 peces entre llibres, revistes, cartells manifestos, manuscrits, esbossos, collages, cartes, fotografies , llibres d'artista, audiovisuals, així com pintures, escultures i obra gràfica. Actualment constitueix un dels fons artístics més complets i exhaustius que hi ha al món que passa a completar els del Reina Sofia. L'Arxiu quedarà albergat en un futur proper a l'edifici de l'antic Banc d'Espanya a Santander que està sent remodelat per esdevenir seu associada del Museu.

El germen de l'Arxiu Lafuente es remunta als anys vuitanta, època en què l'empresari José María Lafuente (Lugo, 1957) va iniciar una col·lecció d'art que aniria creixent amb la incorporació d'obres de pintors i escultors espanyols, als quals es van sumar gradualment algunes peces d'artistes internacionals.

El 2003 va resultar determinant l'adquisició dels llegats documentals de dues persones de rellevància a l'escena cultural espanyola de la segona meitat del segle XX: Miguel Logroño (1937-2009), crític d'art del diari Madrid, de Cambio 16 i fundador del Salón de los Dieciséis, i Pablo Beltrán de Heredia (1917-2009), editor i professor universitari i un dels impulsors de l'Escola d'Altamira. A partir d'aquí va anar creixent el seu interès per recuperar arxius i col·leccions d'art del segle XX de difícil accés i localització i la seva activitat com a col·leccionista es professionalitzaria deu anys després, l'octubre del 2014, amb la creació de l'Arxiu Lafuente, societat integrada al Grup Lafuente, la propietat del qual comparteix amb la seva germana Manuela Lafuente.