Pepito Zamora psicalíptic de la revista al cinema

L’exposició temporal als Museus de Sitges Pepito Zamora, un artista de revista, rescata de la desmemòria la figura del dibuixant i figurinista que va néixer a Madrid l’1 de juny de 1892 i va morir a Sitges el 4 de desembre de 1971. 

Una de les grans revelacions de l’exposició és, precisament, la data de naixença de José Zamora Vaxeras, avalada per la còpia literal de la seva partida de naixement que ha estat conservada  a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges. Molts d’altres documents formen part del llegat que ingressà en els fons fundacionals el 1976. Probablement el llegat fou recollit a l’apartament del carrer Joan Maragall 28, on va morir, i dipositat a les golfes de l’Ajuntament de Sitges, fins que va obrir l’Arxiu Històric. L’estudi d’aquests papers ha donat noves informacions sobre la vida i els treballs de Pepito Zamora, que, entre d’altres oficis, exercí de guionista en la pel·lícula La reina del Chantecler, estrenada el 1962 i amb Sara Montiel interpretant el paper de la Bella Charito, alter ego de la Bella Chelito, cupletista amiga de Mata-Hari. Encara queda molt per estudiar, sobretot la capsa que conté els manuscrits i inèdits que deixà.

Josep Maria Rosselló, artista tarragoní amb ànima sitgetana, és el nexe d’unió entre aquell passat de fa 50 anys, marcat per la dictadura franquista i  l’actualitat post pandèmica. Ell va conèixer i retratar els dos personatges, José de Zamora i José Constantínides. Parella extravagant que va viure a Sitges des del 1948 i es va integrar plenament en el teixit sociocultural sitgetà (Club de Mar, Corpus, Ral·li, gales benèfiques), mostrant-se i demostrant la seva condició de parella gai, quan encara aquest mot no s’usava per definir una identitat prohibida. Ells dos són els protagonistes d’una història inèdita, una història d’amor que comença a París, continua a Atenes (1934-1935) i finalitza a Sitges, passant per Madrid i Barcelona, amb parada a tots els teatres de varietés, o “de revista”, i , en especial, a l’escenari del Teatre Mogador, on tingué lloc la representació de Violetas Imperiales el 1947.  L’Associació Colors Sitges Link va crear fa dos anys el Premi Pepito Zamora com a guardó que reconeix artistes amb una trajectòria compromesa. 

Una altra història que l’exposició posa al descobert és l’origen de l’anomenat «tríptic del Rally», tres obres signades per José de Zamora el 1961 que l’any 2000 ingressaren a la pinacoteca municipal gràcies a la donació altruista de la senyora Emma Mas Baños (1925 – 2020).  Els tres quadres formen part de la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges i ha estat Mimí Aveline Mas qui ens ha explicat el seu origen i la funció decorativa i publicitària en l’aparador de la Sastreria Mas, als baixos de la casa del carrer Major. Coincidint amb el Ral·li de cotxes antics entre Barcelona i Sitges el 1961,  José de Zamora va construir una escenografia que fou encabida en l’aparador de la sastreria MAS: un paravent o mampara, que són els dos plafons que s’han conservat, més l’escena de fons, que és el quadre gran amb la Punta de Sitges, el cotxe d’època i tres personatges dibuixats. Les dues figures retallades que hi havia s’han perdut, així com un quadre de Jordi Albors.

Amb motiu de l’exposició i per a celebrar-la amb un dolç ben català, Sweet Sitges ha produït en col·laboració amb Colors Sitges Link una caixa de bombons sota la marca Pecats de Sitges. Uns bombons afrodisíacs que remeten a la novel·la psicalíptica d’Álvaro Retana titulada “El octavo pecado capital” (1920), on apareix Sitges com a escenari de les aventures amoroses d’Enrique Salazar, un madrileny de pro que estiueja a la Blanca Subur, i la perversa i ambigua Baby, una “femme fatal” disfressada d’Arlequí que coneix la tarda de diumenge de Carnaval en un ball de patacada, però això ja són figues d’un altre paner. El furor psicalíptic, fill del cuplet picant, torna a Sitges de la mà de Pepito Zamora.