Gustavo Díaz Sosa i Sheila Díaz Garcé a la Galeria Iturria

Els artistes cubans Gustavo Díaz Sosa i Sheila Díaz Garcé van inaugurar la temporada expositiva del juliol a la galeria Iturria de Cadaqués el 9 de juliol a les 19 hores del vespre. Per una part, Gustavo Díaz Sosa (Sauga la Grande, Cuba 1983) es va presentar amb l’exposició Pasos Perdidos, que ell la considera una “percepció molt personal i poètica de l’estat actual en que es troba la societat actual”. Segons Díaz Sosa “considero que la humanitat viu rendida de forma inconscient davant la fal·làcia que ens imposa como a “veritat” des de que neixem. Els meus personatges fugen extraviats sense saber a on i busquen sortides entre els murs que aixeca el poder que impera”. Davant la multitud, l’artista es fa preguntes de tipus existencials com per exemple: qui sóc? d’on vinc? Per qué existeixo? cap a on vaig?.

Malgrat que ell creu que aquestes preguntes ens farien ser lliures assenyala “que malauradament la forma com ens han programat ens allunyen d’elles i del fet de poguer resoldre-les”. En les seves obres s’hi poden apreciar des de grans murs d’esglésies, temples, rascacels, etc... que mostren l’art de l’home per dominar les lleis divines de la natura alhora que queda minimitzat davant la majestuositat de qui el governen.

Els quadres de Díaz Sosa vindrien a representar una al·legoria dels que som davant l’univers i davant les grans lleis imposades des del nostre naixement. Díaz Sosa ens vol incitar a la reflexió utilitzant ambients dramàtics i composicions de càracter escènic que ens recorden als personatges de les novel·les de Kafka, Dostoievski, etc...

El segon treball que es mostra a la galeria és el de Sheila Díaz Garcés (La Habana, Cuba, 1987). L’obra de Sheila és una exploració del seu estat de consciència, és a dir, del procés d’indagació i autoreconeixement. La seva obra està configurada per elements de la seva vida quotidiana que ella recol·lecta amb fragments de la seva memòria. Vindrien a ser càpsules de temps, una espècie de contenidors d’instants i sensacions que intenten perpetuar el perible. La pintora cubana recrea en les seves composicions el que ella descriu com “un mapa interior que muta i es recomposa, un misteri que necessita ser desvelat una i una altra vegada”.

L’artista també indaga en les qüestions existencials del ser i el no-ser a partir del xoc d’elements que ella utilitza. Segons Sheila “res és etern, tot és efímer, i l’únic que queda es l’esperit i la consciència”. A través dels seus collages anima a lo desanimat i a les coses inertes i dona ànima a lo que no en té. Aquesta exposició es podrà visitar fins al 28 de juliol de dilluns a diumenge d,11 a 14 hores i de 18 a 22 hores de la nit.