‘Els Català, fotògrafs d’un segle’ al Museu d’Història de Catalunya

L’any 1889 naixia a Valls (Alt Camp) Pere Català i Pic, el patriarca d’una nissaga de creadors  –Francesc, Àurea i Pere Català-Roca– el treball dels quals esdevé cabdal a l’hora de llegir la història recent del país amb els fets més colpidors, la seva cultura i la seva gent.

El destí va voler que el proge- nitor s’iniciés en la disciplina artística de la fotografia a l’edat de 12 anys i, instal·lat a Barcelona amb la seva mare vídua, li va tocar per sorteig una càmera fotogràfica a l’entitat bancària on havia començat a treballar a aquella mateixa edat. D’ençà d’aquell moment, Pere Català i Pic s’endinsa en la fotografia i l’estudi teòric de la disciplina emplaçant-se en la modernitat, en l’evolució de la fotografia, que deixava enrere el pictorialisme dominant.

Així, el viatge que va fer poc des- prés a París el va connectar amb l’avantguarda del moment, a través d’autors com ara Man Ray, Moholy-Nagy i Emmanuel Sougez, entre d’altres. Arribada la guerra civil espanyola, Català i Pic, juntament amb el polític i escriptor Jaume Miravitlles, va crear el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, un organisme del qual va esdevenir cap d’edició. A aquell moment pertany un dels cartells més icònics de propaganda política de la primera meitat del segle XX: Aixafem el feixisme. Elaborat amb l’ajuda del seu fill Francesc –aleshores un noi de 14 anys–, la imatge representa una espardenya d’un mosso d’esquadra –símbol de les classes populars– que està a punt de trepitjar una esvàstica nazi amb esquerdes elaborada amb fang.

“El veritable fototècnic publicitari –afirmava– ha d’unir al coneixement de la tècnica fotogràfica una gran part de cultura general i artística, una gran sensibilitat receptiva i una força de representació expressiva”, trets igualment fonamentals en els treballs de Francesc i Pere Català-Roca. Si bé l’obra de Francesc es consagra a la fotografia, la trajectòria de Pere, com la del pare, és concebuda bàsicament des del vessant documental i de revulsiu cultural; des d’aquest plantejament el jove retratista treballaria per preservar tota una cultura popular –els castells, les festes i els costums–, algunes manifestacions de la qual estaven a punt de desaparèixer. Amb l’exposició Els Català, fotògrafs d’un segle, el Museu d’Història de Catalunya ret un homenatge al llinatge de fotògrafs on també té presència la figura d’Àurea, l’única dona de la saga que treballaria com a retocadora i pintora, i que va col·laborar enèrgicament en la fotografia publicitària i el fotomuntatge de l’empresa familiar PIC. A cura d’Andreu Català, fill de Francesc, en col·laboració amb el seu cosí Rafel Català, fill de Pere, l’exposició aplega més de 180 imatges provinents de diversos arxius, com per exemple el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que és el dipositari de l’arxiu de Francesc Català-Roca, o l’Arxiu Nacional de Catalunya, que custodia el llegat de Pere Català i Pic i Pere Català-Roca, i que varen compartir taller amb Àurea Català-Roca. Sens dubte, una ocasió única per aprofundir en aquest llegat visual a través del qual s’escriu el relat del nostre país.