"La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX" a l'Arxiu fotogràfic de Barcelona

L'Arxiu fotogràfic de Barcelona presenta, del 17 de juny al 23 d'octubre, La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX, comissariada per la historiadora de l’Art  Núria F. Rius. L’exposició està integrada per més de 100 originals d’època del fons de l’AFB que donen testimoni de com l’arribada de la fotografia a Barcelona el 1839 va coincidir amb un procés intens de transformació urbana de la ciutat. Des d’aquell moment, la fotografia hi va prendre part: va promoure motius i punts de vista que, paulatinament, anirien sedimentant el discurs sobre la nova realitat urbana del mil vuit-cents. 

Lluny d’actuar com un simple mirall, la fotografia dotava d’entitat visual un seguit de discursos sobre Barcelona que acabarien arrelant gràcies a la circulació de les imatges i a la seva sedimentació col·lectiva. Per fer-ho, al llarg del segle, la fotografia va desplegar estratègies de representació diverses: en relleu, pintoresca, monumental, descriptiva, aèria o informativa, per esmentar-ne algunes. Es mesclaven possibilitats específiques de la càmera amb altres llenguatges visuals que eren coetanis: les vistes òptiques, els gravats romàntics o el dibuix de crònica informativa, entre altres. Tot això fa evident la relació estreta que es va establir entre la definició de la nova Barcelona, predominantment burgesa, i la seva representació visual al segle XIX. La fotografia va tenir un paper rellevant en aquests processos, que no eren merament visuals, sinó sobretot socials, polítics i culturals.

A la tardor del 1839, i amb motiu de l’arribada del nou invent de la fotografia a Barcelona, la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts va organitzar una demostració pública del seu funcionament al pla de Palau. L’elecció d’aquest indret per a la primera fotografia de la ciutat no és casual. Des de finals del segle XVIII, s’havia convertit en el cor de la Barcelona burgesa. Gaudia d’un projecte urbanístic d’eixamplament i d’un important conjunt monumental. Per tot això, ja feia uns anys que era motiu recurrent als gravats d’artistes estrangers, així com d’estudiants de la Llotja, que hi practicaven l’ús de la càmera obscura, el dibuix i l’aquarel·la. La fotografia, una tècnica nova de representació de la ciutat, seguia el patró que trobava establert.

Els fotògrafs hi elaboraven vistes del conjunt monumental i les rodalies del port i la muralla de Mar, però també dels nous habitatges i les zones de socialització a l’entorn de la Rambla, promoguda arran de la desamortització eclesiàstica. En les seves imatges, com en la majoria dels gravats de l’època, hi predominen els espais oberts, les avingudes en perspectiva i una mirada monumental marcada per l’ordre i la claredat. Tot i que, en alguns casos, trobem fotografies que, repetint el motiu visual, proposen una representació on s’eliminen els trets pintorescos i narratius i es miren, de manera més propera, descriptiva i directa, trets d’aquesta modernitat urbana, com era la nova arquitectura d’habitatge burgès. Finalment, i de manera més excepcional, els fotògrafs del segle XIX també es van fixar en la ciutadella militar per copsar-ne el conjunt i, amb el pas del temps, el seu desmantellament.

L’ exposició es complementa amb una publicació digital “La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s.XIX” que es pot consultar al web de l’Arxiu Fotogràfic i al web de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona.