La Panera exhibeix els projectes de les Beques Art i Natura a la Creació 2019

El Centre d'Art La Panera acull de l'11 de juny al 2 d'octubre l'exposició Beques Art i Natura a la Creació 2019 a cura d'Antoni Jové.

L’any 2016, el Centre d’Art la Panera i el Centre d’Art i Natura de Farrera, a partir de l’encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, van reactivar les beques Art i Natura a la Creació. El rellançament d’aquestes beques ha permès que diferents artistes i/o col·lectius hagin fet ús de la residència i dels tallers del Centre d’Art i Natura de Farrera, per investigar i produir noves obres, que puntualment hem pogut acollir a la Panera.

Fins ara, els artistes que han guanyat les esmentades beques han estat: Martín Llavaneras i Eulàlia Valldosera (edició 2016); Joan Pallé i Estibaliz Sadaba Murguia (edició 2017); Marco Noris i Olga Olivera-Tabeni (edició 2018); Isabel Barios Ibars i Francisco Navarrete (edició 2019); Míriam Isasi i Coco Moya (edició 2020), i Ro Caminal, Marta Rosell Chust i Roc Domingo Puig (edició 2021).

L’exposició actual reuneix els projectes de les edicions dels anys 2019 i 2020. Concretament, S'hi exhibeixen tres dels quatre projectes guanyadors, que prenen com a marc la natura i el context de Farrera, sempre lluny de qualsevol idealisme i aprofundint en les implicacions socials, culturals, sonores, botàniques i geològiques, entre altres aproximacions.

Cadascuna de les artistes ha treballat el paisatge i els recursos naturals des de la pròpia experiència, realitzant treballs de camp des de diferents enfocaments i aplicant metodologies pròpies que formen part de la seva trajectòria professional. Isabel Barios ha treballat amb els testimonis orals dels oriünds i també a partir de la seva experiència per bastir un relat poètic que empra la paraula escrita i recitada, el vídeo i la fotografia. Miriam Isasi ha recol·lectat plantes i n’ha investigat els seus usos medicinals i alimentaris amb biòlegs i actors implicats en el territori, com l’empresa familiar Herbes de l’Alt Pirineu i el Museu de les Trementinaires, a fi de copsar la riquesa botànica de Farrera i dels encontorns. Finalment, Coco Moya va poder ampliar a bastament la seva tesi doctoral sobre geomància sonora; va poder continuar treballant amb la noció del paisatge com a partitura, duent a terme produccions site specific i d’altres en les quals reverbera el paisatge pirinenc en diferit.