Isabel Saludes. Espais, temps i silenci

Si bé la pintora Isabel Saludes és l’artista amb més projecció nacional i internacional de les comarques de Tarragona, amb exposicions arreu de l’Estat espanyol i a Alemanya, el Japó, Portugal, França i Suïssa, i amb una extensa hemerografia i molts catàlegs, fins ara no tenia una publicació que recollís la seva producció pictòrica.

Aquest llibre fa un recorregut per la seva trajectòria i a la vegada ens presenta unes anàlisis dels principals temes tractats per l’artista. El títol del llibre es refereix, en primer lloc, a la importància que en el seu treball té l’espai, un element essencial, espais molt elaborats, indefinits, suggeridors, de vegades misteriosos, sempre íntims. Espais que evoquen el pas del temps, espais silenciosos que demanen de l’espectador un temps i una meditació.

El llibre comença amb un ampli apartat en el qual va explicant el seu recorregut vivencial i artístic. Les seves primeres ensenyances les va rebre a Alforja (Baix Camp), la seva població natal; posteriorment va completar la seva formació acadèmica a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L’any 1982 va fer la seva primera exposició a Begur i més tard, a la Facultat de Belles Arts, però la mostra que la va començar a donar a conèixer va ser la realitzada el 1986 a la Galeria Matisse, amb molts bons comentaris crítics. Dos anys després va exposar a la Galeria Eude de Barcelona, amb la qual va encetar la seva projecció nacional i internacional.

El següent capítol està dedicat a l’espai, al qual ja hem fet referència; és l’element contenidor dels seus objectes, tema que ve a continuació. Els objectes tenen un protagonisme indiscutible, són per a Isabel l’element que la connecta amb el món real. Sorprèn la riquesa polisèmica d’aquestes obres en les quals veiem uns objectes descontextualitzats, fora del seu entorn quotidià, aconseguint que dialoguin amb els espectadors o, si més no, fent-los endinsar en els seus records, en la seva memòria.

A la natura i els seus paisatges, així com a les fulles, les flors i els fruits, està dedicat l’apartat que ve a continuació, una temàtica que ha estat present a la seva obra des dels inicis. La natura constitueix un rerefons que es manifesta en moltes de les seves obres tant pel tractament de la llum com per les seves atmosferes. Un ordre natural que es compenetra amb els àmbits viscuts.

L’últim capítol està dedicat a la relació entre la seva pintura i la poesia, un element constant en la seva producció pictòrica al qual fan referència la majoria dels comentaris crítics sobre la seva obra. Hi hem de sumar també el valor poètic que tenen els títols dels seus quadres o els seus poemes, que crea per cohabitar amb la seva producció pictòrica.