"La peripècia de l'autòmat" de Sanmiguel Diest al Museu Reina Sofia

El Museu Reina Sofia presenta del 3 de juny al 19 de setembre, al Palau de Velázquez del Parc del Retiro, l'exposició dedicada a Néstor Sanmiguel Diest (Saragossa, 1949) que, sota el títol La peripècia de l'autòmat, brinda l'oportunitat d'examinar la seva producció artística des de finals de la dècada del 1980 fins a l'actualitat.

Lluny d'articular-se com una mostra retrospectiva a l'ús, desplega sèries de treballs executades en diferents moments de la seva trajectòria, i dibuixa un recorregut que permet endinsar-se en la pràctica d'aquest autor que es defineix com un «artista de taller». Aquest projecte expositiu, a cura de Beatriz Herráez, explora les relacions que estableix l'artista entre imatge i text. Una producció en què es creuen registres pictòrics, sistemes de regles i signes gràfics, i en què el treball, entès com una màquina abstracta que estructura les nostres vides, apareix com una preocupació constant. Lluny d'establir un itinerari exhaustiu o amb voluntat antològica, la mostra dibuixa una cartografia on es relacionen peces executades en diferents moments de la seva trajectòria.

Al treball de Néstor Sanmiguel Diest són freqüents les referències als àmbits de la història de l'art, la literatura i la música, però també al més quotidià i ordinari, en incorporar a les seves peces documents, factures, fragments de textos, notes o pàgines de premsa. Es tracta d'una invitació a passejar per una selva de símbols, un lloc ple de silencis expressius, en una negociació constant amb allò que s'amuntega als marges i que sovint passa desapercebut. Una producció que no participa d'una interpretació literal del món, i que s'assenta en una simultaneïtat d'apropiacions i cites, com ara un mecanisme potencialment infinit i circular que sorprèn per la seva densitat.

Des dels primers anys de la seva activitat, vinculat a la fundació de col·lectius com A Ua Crag (1985-1996), el Segundo partido de la montaña  (1987-1988) i Red District (1990-1992), Sanmiguel Diest es presenta com un productor sistemàtic i metòdic. La seva obra ingent, centenars de dibuixos i pintures, conforma un catàleg on els límits entre imatge, text i representació esdevenen visibles i problemàtics. Allunyat de les convencions, sobretot d'aquelles que s'afanyen a dictaminar l'obsolescència d'alguns llenguatges en la contemporaneïtat, situa la seva pràctica en un camp la profunditat històrica del qual és reconeixible amb referències a la història de l'art, la literatura i la cultura popular. Són treballs que no participen d'una interpretació literal del món que ens envolta, al contrari, responen a un programa que s'assenta a la simultaneïtat d'imatges i textos, discursos oficials i subalterns, ideològics o merament documentals, en un mecanisme potencialment infinit i circular que obliga a resituar la mirada de qui se situa davant seu.