Mala contemporaneïtat

Què us sembla si naturalitzem d’una vegada que les formes de pensar equivocades són produïdes per un món que està equivocat. I si d’una vegada ens activem, perquè només canviant aquestes formes es pot deixar anar el nus que aglutina cada cop més greuges, injúries, ofenses, ultratges, oprovis. En definitiva, danys. Per reparar aquests danys s’han de desaprendre aquestes formes viciades de pensament, tant de manera individual com col·lectiva.

Què significa viure en un món on les contradiccions són veritables? I quines són les formes que es desenvolupen en resposta a aquest fet? La mateixa experiència d’incongruència es basa en sentiments contraposats.

Nosaltres, les societats capitalistes del nord global, vivim en un món on gairebé tot està fet per ser venut. Tot allò que ens envolta és una mercaderia, fins i tot nosaltres mateixos. La digitalització ens ha ensenyat que si no pagues per un servei, tu ets la mercaderia. Creixem amb un flux constant d’informació que automàticament es converteix en veritat. “Mala contemporaneïtat”. Les activitats que més uneixen els pobles del món són la producció, la circulació i el consum. Articular una sensació col·lectiva que alguna cosa va malament en com està estructurat el món actualment: el mal mesurament de la riquesa com a forma de valor. Aquesta sentència ens anima a reflexionar sobre la nostra imaginació social: visualitzar un món on la riquesa social ja no necessita expressar-se com a valor i per tant desaprendre aquest paradigma com a forma principal de mediació social.

Mentre escric aquestes línies, a punt de tancar l’edició d’aquest número de Malart, ha esclatat una guerra a Ucraïna, una guerra de les de sempre, provocada per les estructures de poder i els interessos econòmics. Aquells que no volem desarticular. Destrucció, mort i patiment que no desaprenem, sinó que tolerem de nou. No per casualitat una revista d’art l’hem anomenada “malart”; el “bon art” té, a més, els mateixos aprenentatges dels quals aquí ens volem desfer.

Avui en dia encara és important invertir en un projecte que impliqui un pensament crític, i és que hi ha hagut un notable abandonament del projecte en les darreres dues dècades. El pensament crític implica identificar maneres de pensar equivocades. Identificar requerirà aprendre o, millor dit, desaprendre. Traçar els passos d’aquest pensament i, per tant, habitar-lo. És arriscat, però cal abraçar-lo en tots els sentits. En traçar hem de deslligar-nos del que erròniament hem après, dels principis imbuïts sense qüestionar-nos-els. A*DESK, mitjançant aquest portafolis anomenat DESAPRENDRE, per al qual s’han seleccionat artistes, mediadors, pensadors i educadors, vol assenyalar amb incisió deficiències socials sobre les quals no només hem de reflexionar, sinó desensenyar i desaprendre.

Crèdit d'imatge: Stine Marie Jacobsen, Group-Think, 2020 © Stine Marie Jacobsen. Cortesia de l’artista.