El Museu d’Art de Girona acull. del 28 de maig a l'1 de novembre, l'exposició de Santiago Mateu i Pla, mostra que recupera l’obra i vida del dibuixant badaloní tot posant en relleu la seva vinculació amb Girona.
Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar, 1891-Badalona, 1935) és un artista gairebé desconegut però d’una vàlua considerable en el camp del dibuix, en què va arribar a assolir un estil personal i una certa notorietat. La seva mort prematura l’any 1935 a l’edat de quaranta-tres anys, la circumstància que no s’hagués professionalitzat com a dibuixant i el tall que va significar la Guerra Civil van fer que caigués en l’oblit. L’estudi i recerca que la historiadora de l’art Nuria Casals va dedicar a l’artista, publicatal Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’any 2020, va suposar la seva re-descoberta i un dels primers intents de recuperació d’aquest dibuixant que estimava Girona.
La recent exposició del Museu de Badalona, que a Girona manlleva el títol de l’estudi de Núria Casals, ha permès la difusió de bona part de les seves obres. La mostra exposa una dotzena de dibuixos del Museu de Badalona, als quals s’hi sumen els que conserva el Museu d’Art de Girona, procedents del Fons de la Diputació de Girona, i d’altres procedents de col·leccions familiars i privades, mai exposats fins ara. En total 38 obres que permeten una aproximació a la figura d’aquest artista encara avui molt desconegut.Els seus paisatges de mitjà i petit format, especialment de Girona i les seves comarques, així com els dibuixos fets al carbó, van ser considerats per alguns crítics el més gran encert de la seva producció. Molts d’ells de traços vigorosos i ben saturats de negre, contrasten amb d’altres a llapis i a tinta, de factura lenta, meticulosa, alguns d'execució propera al puntillisme.
L'obra de Mateu va evolucionar d’un academicisme primerenc cap a un dibuix de traços molt lliures i espontanis. Els dibuixos fets al carbó van ser considerats per alguns crítics el més gran encert de la seva producció. Molts d’ells de traços vigorosos i ben saturats de negre, contrasten amb d’altres a llapis i a tinta, de factura lenta, meticulosa, alguns d'execució propera al puntillisme. Entorn del 1920 també va començar a practicar un dibuix detallista i minuciós que li van valer l’elogi d’alguns crítics —sobretot de Joan Sacs (Feliu Elias)— i algunes distincions, com les que va obtenir el 1931 en un concurs coordinat pel Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’un projecte d’estudi de la masia catalana. La temàtica de les seves obres es va centrar en vistes urbanes, marines, jardins, masies i paisatges en general, amb una especial predilecció per Girona i els seus entorns. De fet, Mateu i Pla va conèixer Girona ben aviat, pels volts de 1911-1912 per motius professionals, ja que hi havia d’anar perquè formava part de la zona que li va ser assignada a l’empresa on treballava com a representant comercial.
La ciutat el va fascinar enormement ―i també les poblacions del voltant― i sovint en va fer dibuixos. Ell mateix ho recordava anys desprès, en una carta de 1932 adreçada al gironí i amic seu carles Rahola: “vareig presentir aquell dia que la ciutat de Girona seria per a mi la pedra angular de la meva obra artística –tan modesta com es vulgui– i aleshores encara en embrió. Vareig seguir àvidament totes les contrades de la comarca; la Costa Brava, meravella geològica i lumínica, el cordial Baix Empordà, la Selva, de paisatge ombrívol, la gerda Garrotxa, el dantesc Ripollès, l’Alt Empordà ressec i retallat...”