Memòria, territori, reminiscències

La pràctica artística d’Iran do Espírito Santo comprèn escultura, instal·lacions específiques per a un lloc, pintures murals i treballs en paper. El seu tema és l’estructura i la textura de l’objecte, així com la correlació entre un objecte i l’espai que l’envolta. Conscientment, Espírito Santo s’ocupa dels moviments com l’art minimalista o el conceptualisme llatinoamericà. Utilitza constantment formes geomètriques abstractes i s’ocupa de temes socials, polítics i econòmics a escala mundial.

L’aquarel·la és el mitjà que ha elegit Iran do Espírito Santo per a la seva nova sèrie El Pangolín, en la qual l’aïllament és una referència forta en els temps posteriors a la Covid. Aquesta obra en paper conté motius geomètrics repetits combinats en grups; tots ells descriuen les formes de les figures geomètriques com ara quadrat, cub i cilindre davant de fons inespecífics, normalment blancs.

En general, els colors són força suaus, però la tècnica de l’aquarel·la en capes d’Espírito Santo els dona una suau translucidesa. Tot i la repetició de motius geomètrics, cada obra en un grup varia individualment en forma i color. Altres mitjans compositius inclouen rotar, reflectir i canviar la mida de formes geomètriques o semifiguratives. Per Espírito Santo, desenvolupar un motiu és un procés llarg, que de vegades dura anys, ja que empra un procediment pas a pas fins a trobar el seu camí cap als subjectes. Els motius geomètrics reflecteixen les obres escultòriques de l’artista, i la composició se centra en els mínims matisos formals sempre en primer pla. Malgrat la seva forta presència, les formes geomètriques de les figures semblen irreals, congelades en el moment de l’eterna repetició; omplen l’espai i alhora semblen atemporals, buides. La reducció de colors proporciona informació sobre l’estat mental o psicològic de les figures.

En certa manera, i en un sentit ambivalent, Espírito Santo negocia a El Pangolín amb els escrits del famós director del museu, conservador i home de lletres Enrique Juncosa, gravant els llocs obscurs i intermedis que registren i reverberen la memòria, el territori, la història i les reminiscències del paisatge llatinoamericà.