Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents, la nova proposta del Bòlit inaugurada l’11 de març, és una mostra col·lectiva que se centra en les drogues enteses des de tants punts de vista com artistes hi participen. Però és també, sobretot, una exposició de tesi; és a dir, més que una exploració merament observacional del tema, parteix d’un clar posicionament davant del mateix, i és el concepte de narcocapitalisme –desenvolupat pel filòsof belga Laurent de Sutter– entès com a sistema d’autoprotecció del capitalisme per mantenir els individus productius per mitjà de substàncies narcòtiques, tant en la seva variant terapèutica com recreativa. Malgrat tot, l’equip de la mostra escull la variació “narcohumanisme” per destacar la seva focalització humana de la qüestió, punt de vista que se situa com a subversiu del mateix concepte de narcocapitalisme: posa l’accent en l’experiència humana en comptes de la maquinària que dissipa allò humà en una cadena d’éssers productius.
L’exposició, comissariada per Eloy Fernández Porta i Núria Gómez Gabriel, es divideix en l’espai del Bòlit_LaRambla i el Bòlit_PouRodó, entre els quals es poden veure dotze peces, una de les quals és a tots dos llocs i consisteix en una instal·lació de llum i so binaural d’Óscar Martín que té el propòsit de sotmetre l’experiència del visitant a una certa deformació subjectiva. Les diverses obres es disposen en els dos espais tenint en compte si se centren en la percepció del temps (Bòlit_LaRambla) o de l’espai (Bòlit_PouRodó). També, però, podem observar una diferència en el tipus de pràctiques artístiques que s’hi presenten; mentre que al Bòlit_LaRambla hi prenen protagonisme les peces de caire experimental, majoritàriament amb una dimensió performativa o bé plàstica, els treballs del Bòlit_PouRodó responen a les pràctiques d’arxiu, més neutres i observacionals si bé sempre condicionades per la mirada, la selecció del material i la recerca que en fa l’artista. L’espai de la Rambla, doncs, obre al visitant un seguit d’experiències pretesament intenses i comprometedores que el conviden a comprendre el punt de vista de l’artista i dels subjectes sotmesos a diversos processos relacionats amb les drogues. En canvi, les obres del Pou Rodó presenten estudis des de fora del fenomen, oferint el que en definitiva podem entendre com a informació gràfica i material d’arxiu que ens ha de servir per establir una mirada més cerebral cap a la qüestió tractada. Com un binomi on les dues meitats es complementen, del que es tracta és de conformar una visita completa on el públic pugui fer una immersió des de diverses perspectives, oferint-li la capacitat de fer-ne la interiorització que més li convingui.
Imatge: Quimera Rosa. Instal·lació Trans*Plant, 2019. Foto: Axel Heise.
Interesatuko
zaizu
...
