Desaprendre per imaginar alternatives viables

A la seva biografia sobre l’escriptora Hannah Arendt, Marie Luise Kott relaciona el pensament de la filòsofa amb aquesta noció: “Desaprendre per poder veure les coses des d’una perspectiva totalment renovada i conquerir així nous terrenys de llibertat.” El desaprendre d’Hannah Arendt tenia a veure precisament amb obrir noves possibilitats per pensar quan la realitat (l’Europa dels anys 1939-1945) tancava tota opció de reflexió. Desaprendre significava “anar més enllà dels atzucacs de les vigents i tradicionals representacions del món i de l’home”. Potser ara mateix ens trobem més a prop d’aquell escenari del que ens agradaria pensar. 

L’artista Johan Grimonprez porta al present aquestes idees, pel que fa al seu treball Close Encounter? “La condició contemporània del que és ésser humà qüestiona la rellevància de la política i de la realitat, que s’ha esfondrat sota el pes d’una sobrecàrrega d’informació i de l’engany massiu. La paranoia sembla de cop i volta l’únic estat assenyat de l’ésser, on és més fàcil ponderar la fi del món que imaginar alternatives polítiques viables.”

En aquest nou número de Malart, ens plantegem explorar la noció de desaprendre. Si fins ara érem conscients de la importància de l’aprenentatge continu (per a persones, professionals, organitzacions, institucions o empreses), potser ara el quid de la qüestió no és tant aprendre, sinó desaprendre: desaprendre models mentals que ara se’ns apareixen obsolets, que ja no són rellevants. Desaprendre no és tant oblidar allò que s’ha après, sinó buscar adaptar-se als canvis i imaginar alternatives viables, deixar enrere la por i ser capaços de pensar per nosaltres mateixos. 

Imatge: Andreas M. Kaufmann, Videopainting # 3, 1996. Videoinstal·lació | Vídeo | Color | Sense so. Cortesia de l’artista.

La idea dels videopaintings consisteix en imatges generades per ordinador que mostren imatges que són exemples de comportament humà. Les imatges triades plantegen en l’espectador el dubte de si es tracta d’imatges fixes o en moviment i funcionen de manera que el cervell és incapaç de captar la progressió del moviment, només pot percebre el canvi que confirma l’acció que ha tingut lloc.

En el cas del Videopainting # 3, el puny tancat, que es mostra amb una certa contundència –poder? amenaça? rebel·lió?–, es va transformant, de manera imperceptible, en una mà oberta que denota obertura i generositat, però que també pot voler dir demanda.