"Goshka Macuga. En moviment" a la Fundació Tàpies

Quan el 2003 Colin Powell havia de comparèixer a la seu de les Nacions Unides per defensar la guerra de l’Iraq, una nova escenografia es va preparar per a la llarga presentació del secretari d’Estat nord-americà. El tapís del Guernica, que decora una de les sales del Consell de Seguretat, va ser cobert amb uns llençols blaus. 

Aquest fet, que podria semblar merament escenogràfic, va treure a la llum com el veritable potencial de la imatge resideix en la seva circulació i el seu simbolisme. Com va passar també amb les fotografies d’Abu Ghraib, la circulació de les imatges va revelar la seva capacitat de resistència quan la seva posada en circulació i difusió va alterar les narratives oficials del poder.

L’exposició Goshka Macuga. En moviment, comissariada per Neus Miró, planteja un desplaçament continu, un reposicionament des del lloc on mirem cap als esdeveniments històrics i els relats establerts. Un moviment de posicions que implica noves direccions de la mirada i la reelaboració de narratives alternatives a l’esdevenir històric oficial. L’obra de Goshka Macuga (Varsòvia, Polònia, 1967) proposa així una relectura dels relats històrics heretats mitjançant l’exploració dels vincles entre art, poder i història per revisar les possibles i múltiples relacions entre els discursos del passat i el nostre present.

Goshka Macuga. En moviment reuneix tres instal·lacions realitzades entre el 2009 i el 2011: Plus Ultra (Més enllà), The Nature of the Beast (La naturalesa de la bèstia) i Untitled (The Letter) (Sense títol (La carta)). Les tres instal·lacions comparteixen trets comuns: inclouen un tapís com a element central i articulador de la instal·lació, estan basades en una peça artística del passat per actualitzar-ne el significat i giren al voltant de la idea de la rèplica. La còpia i la rèplica adquireixen en l’obra de Macuga un paper fonamental. Portar al present aquestes imatges, com a còpies d’un original, suposa la mobilització i el desplaçament d’una rèplica que ha perdut el valor auràtic, però reté el simbòlic. La còpia s’escapoleix dels significats oficials de l’original; i és en aquest desplaçament on el pensament es posa de nou en moviment.

El treball de Goshka Macuga ens fa qüestionar-nos sobre quin paper pot tenir la imatge davant de l’esdevenir històric. Assenyala Susan Buck-Morrs que el valor de la imatge cobra sentit “per la seva habilitat de nomenar-se a si mateixa, per la seva capacitat per proposar la seva pròpia llegenda, el seu propi títol, i no tant per cabre dins marcs preexistents de significat. Les imatges, si bé són compartides col·lectivament, escapen de la generalització del concepte.” La imatge ja no representa un objecte sinó que, més enllà d’això, intensifica l’experiència, il·luminant les realitats que altrament continuarien sense ser percebudes.

A la imatge: Goshka Macuga. The Nature of the Beast, 2011. Imatge d’instal·lació al MUSAC, 2021. © Goshka Macuga, Vegap, Barcelona, 2022. De les fotografies: © Roberto Ruiz, 2022.