L’arquitectura radical de l’estudi MIAS Architects

L'11 de maig a les 18.30 tindrà lloc la inauguració de la mostra Josep Miàs. Escultures transitables a l'espai expositiu municipal Can Tarrades (Banyoles). Per la seva part, l'espai Eat Art de Banyoles acull també part dels treballs de Josep Miàs.

L’estudi MIAS, sota la direcció de l’arquitectura Josep Miàs (Banyoles, 1966), segueix com a epicentre expositiu i, després del Museu del Disseny Hub de Barcelona, arriba a dos espais de Banyoles amb un alt valor simbòlic. I ho fa sota la curadoria coral del propi estudi MIAS -Josep Miàs, Marina Povedano, Guillem Hernández-, del president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya -delegació Girona- Marc Riera, d’Albert Tubert, regidor de l’Ajuntament de Banyoles i de l’editor de bonart i director de la Fundació Coromina, Ricard Planas.  

Els precedents

El Disseny Hub de Barcelona va rebre la primera itinerància, un museu que exposava per primer cop obra d’un arquitecte. En el museu barceloní es va desglossar des dels processos del disseny fins a l’obra finalitzada. Un procés amb moltes etapes però donant valor a l’inici de tota construcció per, posteriorment, anar als diferents processos creatius dividits en una sèrie d’espais: Entre línies, Tot podria ocórrer, Espais onírics, Arxiu, Arquitectura per emportar-se, Superfícies esquinçades i Raigs-X.

Els curadors portaran aquesta última secció a la seu de la plaça Major de Banyoles de la Fundació Coromina. Aquests Raigs-X mostren l’arquitectura oculta, aquella que queda amagada per façanes i revestiments però que perdurarà en el temps o serà la seva ruïna. Aquest apartat despulla l’arquitectura per fer-nos conscients de la seva bellesa nua i de com podria dibuixar el paisatge futur. Una evolució dels edificis, de com els veiem i com els trobarem d’aquí a cent o dos-cents anys. El futur pot ser totalment imprevisible. També trobarem maquetes de filferro niquelat titulades Objectes transitables, on es mostraran petites joies, tal com va comentar Frédéric Migayrou, conservador en cap del Centre Pompidou de París. 

Banyoles old town public space

En paral·lel dos espais municipals de la ciutat serviran d’escenari per l’obra de MIAS: el claustre del monestir de Sant Esteve i al passatge Tarradas. Amb aquest triangle de llocs, el visitant trepitja una de les reformes urbanístiques més ambicioses i encertades del municipi i que va dirigir l’estudi MIAS.

Passatge Tarradas

En aquest espai de trànsit s’hi exposaran escultures que expliquen l’estructura dels edificis més emblemàtics del despatx. Objectes tridimensionals exposats dins d’un muntatge artístic que simula un work in progress. Maquetes originals, on les tensions espai/temporals d’aquestes estructures es mouen resistint la llei més bàsica: la gravetat. Objectes en un fràgil equilibri que no deixen mai ningú indiferent per assolir formes impossibles.

En el Claustre del Monestir de Sant Esteve es durà a terme una performance amb objectes com els vidres creats per MIAS i l’empresa Vidresif i amb una actuació del grup Cor de Teatre. Una performance que serveix de metàfora per oferir una llibreta de dibuixos de somni que a gran escala dialoguen radicalment amb el patrimoni d’un monestir del segle X. A més, totes aquestes accions demostren la poesia, l’essència tècnica, el sentit de la recerca, de la materialitat i lleugeresa presents en el corpus de l’obra de Josep Miàs. Aquesta evolució de les possibilitats formals, de les estructures lleugeres i de les formes espacials, i tots aquests elements es posaran en comú, després de Barcelona i Banyoles finalitzaran itinerància a Londres, a The Bartlett UCL Faculty of the Built Environment. XRays i els objectes transitables, més els vidres, es podran veure a la capital anglesa després de l’estiu.

iGuzzini Illuminazione HQ Barcelona

Amb aquestes exposicions es vol mostrar la cara que poc sovint o gairebé mai s’ensenya dins del camp de l’arquitectura, i fer-ho d’una manera irreverent, donant tot el valor al que succeeix abans. Es vol portar a l’extrem i forçar els materials, reivindicar l’exercici previ a la imatge preciosa i perfecta del resultat final. L’arquitectura no permet canvis ni tampoc innovacions si no es posa èmfasi en el procés. És una transgressió de la lògica estructural dels edificis. Característiques conjuntades amb la dualitat del dibuix i la construcció. La primera com a eina d’ideació, la segona com a mitjà de comprovació. Elements clau en Miàs igual que ho eren per a Enric Miralles, molt present sempre en la manera de fer de Josep Miàs.

Barceloneta Market and Square

Marcos Cruz, al catàleg MIAS. The making of making (architecture), comenta que “els edificis i actuacions d’en Josep ens inciten a pensar en una de les grans capacitats de l’arquitectura: treure’ns de la vida quotidiana i convertir-la en una cosa que mai no havíem experimentat. Quelcom memorable!” Cada projecte és únic, avantguardista, arriscat, erudit, com la rehabilitació del nucli antic de Banyoles. Un arquitecte i el seu estudi que saben de les possibilitats d’innovació que es generen en el present i en el futur, i com aquestes poden afectar la nostra època i les posteriors. Treballs que contenen possibilitats lògiques d’evolució, però també incorporen interpretacions i inesperades noves visions. Darrere de qualsevol obra hi ha moltes consideracions i molts secrets. 

La bellesa arquitectònica dibuixarà el futur en què els revestiments més fràgils no seran capaços d’ocultar-la. Serà intrigant veure els passos del futur d’edificis com el Mercat Can Vidalet o la seu iGuzzini Illuminazione.