"Imago Urbis". Retrat de la Lleida del segle XVI

Al Museu de Lleida es pot visitar l’exposició Imago Urbis. La Lleida del segle XVI, comissariada per Ester Balasch i Carmen Berlabé, conservadores del museu. S’exhibeixen una trentena de peces que serveixen per entendre i conèixer millor com era la ciutat a mitjan segle XVI. Una època rellevant, tant des del vessant comercial com pel seu nombre d’habitants, ja que la ciutat estava considerada una de les més importants de la Corona d’Aragó. La mateixa Carmen Berlabé comenta: “Les peces ens marquen la vinguda de fora cap a dins de les idees, el coneixement, la impremta i la filosofia, que ens portaran aquest humanisme a la ciutat de Lleida.”

En aquella època la ciutat tenia sis mil habitants, i l’agricultura i la indústria eren les principals activitats comercials. Era un moment complicat per Catalunya, i sobretot  per Lleida, ja que encara s’estaven recuperant de la Guerra Civil esdevinguda a la segona meitat del segle XV, entre el rei Joan II d’Aragó i els remences enfrontats al Consell del Principat i la Diputació General. Va ser el primer conflicte civil en què es van utilitzar preferentment les armes de foc. 

Respecte a l’exposició, cal destacar la reproducció d’un dibuix de la ciutat de Lleida que ocupa tota una paret de la sala principal realitzat pel dibuixant flamenc Anton van den Wyngaerde, l’any 1563, encarregat pel rei Felip II, que serveix per descobrir com era la ciutat en aquella època a través dels edificis més rellevants: la catedral, el Palau del Rei, les esglésies de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan, Sant Andreu i la Magdalena, així com diversos convents i l’antiga comanda templera de Gardeny. A més, va dibuixar diverses ciutats de la Corona d’Aragó. El document original és a la Biblioteca Nacional d’Àustria. També s’exposa un conjunt de peces del tern del primer papa Borja, Calixt III, que consta de tres parts, la de l’oficiant, la del diaca i la del sotsdiaca. Es mostren una casulla, dos collarins, dues dalmàtiques, un cobrecalze, dues estoles, una capa pluvial amb el seu capelló, un maniple i una bossa de corporals. Una altra obra significativa és una pintura a l’oli sobre fusta de l’eccehomo provinent del convent lleidatà dels Agustins, situat al barri de Cap- pont, que recorda el mural que fa deu anys es va restaurar de manera molt desafortunada en una església de la localitat aragonesa de Borja.

També hi ha una sèrie d’objectes de luxe, com per exemple un plat del taller de Manises, procedent de Pisa, que possiblement formava part de la vaixella d’una casa benestant, decorat amb reflex metàl·lic, tècnica procedent del món àrab. Del pintor gòtic Pere Garcia de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, es mostra Decapitació de sant Joan Baptista, que formava part del compartiment del retaule major de l’antiga església de Sant Joan de Lleida. L’edifici estava situat al centre de la ciutat, on es produïen els esdeveniments més rellevants. A l’església també hi va treballar l’escultor renaixentista valencià Damià Forment, del qual s’exhibeix una Epifania. L’Ajuntament de Lleida ha cedit temporalment el quadre Socors de la plaça de Lleida, guardat al Palau de la Paeria. Es tracta d’una còpia de l’oli de Pieter Snayers sobre el setge de Santa Cecília durant la guerra dels Segadors.