La tradició que ens travessa

Com ens enfrontem avui a la tradició que ens travessa i ens fereix? Aquesta és la pregunta que Arts Santa Mònica planteja a l’exposició L’art que ens travessa. Per mirar de resoldre aquesta qüestió, una vintena d’artistes són convocats en aquesta mostra per discutir i compartir línies

de treball al voltant del tema. Aquest procés col·lectiu ha desembocat en la sèrie de peces de nova producció que es presenten dins d’aquesta exposició i que ofereixen un conjunt de lectures crítiques de les tradicions que ens han configurat i que segueixen fent-ho encara. Així, des de l’horitzontalitat com a mètode de treball, es comença un procés col·lectiu que ha desembocat en la sèrie de peces de nova producció que es presenten dins d’aquesta exposició.

Aquest intercanvi d’experiències va servir per obrir espais de pensament, debat i creació, i establir un marc de treball i un relat comú. Aquesta nova manera de fer del Santa Mònica, marcada per la directriu d’Enric Puig Punyet, aposta per la creació col·lectiva i la desjerarquització institucional, i abraça fórmules diverses de participació horitzontal.

L’art que ens travessa suposa una continuitat en la línia discursiva de Puig Punyet, tot treballant sobre els processos de construcció dels centres d’art en l’actualitat i que, en aquesta ocasió, ha desembocat en la participació dels artistes Greta Alfaro, el col·lectiu Ayllu, Anna Carreras, Albert Gironès, José y sus Hermanas, Verónica Lahitte + Antonio Gagliano, Robert Llimós, el col·lectiu Muaj!, Agustín Ortiz Herrera, Mónica Rikić, Xesca Salvà i Montserrat Soto. El recorregut expositiu comença amb la peça Altar a nuestra señora de los papeles y los placeres de las migrantes, del col·lectiu Ayllu. Aquest grup està conformat com un equip col·laboratiu de recerca i acció artisticopolítica format per migrants racialitzats, dissidents sexuals i de gènere provinents de les excolònies europees a l’Amèrica Llatina i el Carib. L’enginyera i artista digital Anna Carreras es qüestiona, a L’algorisme despullat, la relació entre tecnologia, natura i entorn. Una de les propostes més destacades és la de l’artista Greta Alfaro, que presenta Narciso. La peça consisteix en una projecció de dues hores que ens presenta la inundació d’una sala d’un club de cavallers carlista, que representa “l’epítom del patriarcat i un espai de decisió reservat a l’elit”. L’exposició inclou també els textos de l’escriptora Cristina Morales i la música de la cantant i compositora Maria Coma, establerta a Berlín amb les arrels al Berguedà i Mallorca.