"Contra l'extravagància del desig" de Carlos Bunga al Palau de Cristall

L'artista portuguès Carlos Bunga (Porto, 1976) presenta la seva nova instal·lació Contra l'extravagància del desig creada expressament per al Palau de Cristall, seu del Museu Reina Sofia al Parc del Retiro, i que es podrà visitar del 8 d'abril al 4 de setembre.

Bunga inicia la seva carrera vinculat a la pintura, encara que aviat amplia els seus interessos cap a la concepció de l'arquitectura com a llenguatge del poder, qüestionant inèrcies arrelades com a ordre o solidesa. Els cicles de la naturalesa que circumden el Palau, així com el context en què va ser originàriament construït l'edifici componen algunes de les claus per a la nova instal·lació. L'ús de materials com el cartró, la cinta adhesiva són freqüents a l'obra de Bunga, que prescindeix voluntàriament de la grandiloqüència dels materials tradicionals i aposta al seu lloc per la precarietat d'unes estructures compostes tan sols per planxes de cartró i cinta adhesiva.

Com a construccions efímeres, subjectes a la circumstancialitat de temps i de lloc, les intervencions de Carlos Bunga tenen, a més, la capacitat de desconstruir els espais on s'insereixen conjunturalment per resignificar-los. Així va passar, per exemple, amb els compartiments que va adossar al Palau de Congressos Kursaal de Sant Sebastià per a Manifesta 5 (2004), amb la instal·lació al pati central de la Pinacotecat do Estat de Sao Paulo (2012), amb les naus que va disposar a La Capella del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA, 2015), o amb el laberint que va articular al Museum of Contemporary Art Detroit (MOCAD, 2018). Edifici dins de l'edifici, continent alhora que contingut, Bunga redimensiona l'experiència d'un espectador que no només contempla l'obra, sinó que, en fer-ho, també s'hi integra i la transforma.

La mostra, organitzada pel Museu Reina Sofia, constitueix la seva intervenció més gran a Madrid fins ara. La seva obra ha estat exposada a museus i centres d'art internacionals com el Museu de Serralves a Porto (2012), el Museu Universitari d'Art Contemporani MUAC-UNAM de Mèxic D.F. (2013), la Whitechapel Gallery de Londres (2020) o la Secession de Viena (2021), entre d'altres.