Àngels Barcelona inaugura el 2 d'abril l'exposició de Jorge Yeregui Desfer, esborrar, activar un projecte d’investigació sobre el valor simbòlic que ha adquirit la natura a l’inici del segle XXI. La proposta treballa sobre el procés de renaturalització d’un espai urbanitzat dins d’un parc natural. Una intervenció paisatgística promoguda des de diferents administracions que posa en valor el patrimoni natural d’una regió i que servirà per a plantejar diferents interrogants sobre les connotacions culturals que implica aquesta operació.
Aquest treball té la intenció de revelar aquest canvi de perspectiva prenent com a cas concret el Paratge de Tudela, situat al parc natural del Cap de Creus (Girona). En aquesta ubicació es va produir un procés de desconstrucció i renaturalització d’un espai que havia sigut explotat durant anys com a ressort. Es tracta d’un cas molt particular en el qual aquest canvi de paradigma respecte al que és natural adquireix una nova dimensió –la de revertir un territori urbanitzat a un estat previ– i que permet plantejar noves qüestions i interrogants en relació amb la manera en com percebem i ens relacionem amb l’entorn.
El Club Med es va edificar durant el boom immobiliari dels anys seixanta i va obrir les portes ocupant una superfície de 240 ha. amb capacitat per a 1.200 visitants. El resort incloïa dos restaurants, bar, piscina, pistes esportives, un petit teatre, discoteca, un petit port privat i un gran nombre de bungalous per allotjar els turistes. El 1997 el Cap de Creus va ser declarat Parc Natural, però aquest espai va mantenir la seva activitat hotelera fins al 2004, com una petita illa urbana dins d’un entorn natural protegit. Amb el tancament es va iniciar un dilatat procés de recuperació natural, la qual, la seva intervenció més representativa va consistir en l’enderrocament i buidatge de les construccions existents. Un gest d’enorme valor simbòlic i formal que va acompanyat d’un conjunt de mesures i intervencions menys visibles però igual d’importants dins del procés de restauració, tant en un sentit paisatgístic com ecològic.
És important destacar que totes aquestes accions encaminades a la renaturalització del lloc giraven al voltant d’un element comú: la presència d’un límit, d’una línia dibuixada sobre el plànol que durant dècades ha segregat dos territoris, d’aquesta manera separava l’espai públic del privat. Va anar intensificant el seu caràcter de frontera amb el pas dels anys diferenciant a més a més l’espai natural de l’artificial, el paisatge autòcton del paisatge del turisme, l’original i de l’impostat, el protegit del prescindible...
Desfer, esborrar, activar, que es podrà visitar fins al 21 de maig, se centra en la presència d’aquesta línia i en el procés d’esborrat. Treballant a un costat i l’altre, el projecte adquireix un cert caràcter performatiu en el qual, la ubicació des de la qual es pren cada imatge, resulta determinant per a analitzar la “costura” del territori.