El Museu del Disseny de Barcelona presenta del 8 d'abril al 24 de juliol l'exposició Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60. Als anys seixanta, es va posar en marxa una indústria cultural a Catalunya que pretenia recuperar la presència dins la societat catalana, perduda i silenciada pel règim franquista des del final de la Guerra Civil. La cultura catalana va deixar d’estar a la defensiva i va passa a adoptar, clarament, unes actituds més creatives i dinàmiques. Aquesta reacció es volia fer evident no sols amb el contingut, sinó també a través de la imatge.
Els crítics de l'època ressalten l'ordre, l'equilibri i la voluntat constructiva del seu treball, recursos que a la dècada dels 60 va desenvolupar en la seva ocupació principal: el disseny gràfic. En aquests anys sorprenents contagiats per l'impressionant moviment que des d'Anglaterra, amb la influència de creadors com Alan Fletcher o Robert Brownjohn, arribava a la resta del món, va desplegar Jordi Fornas el millor de la seva producció gràfica.
Jordi Fornas i Martínez (Barcelona, 1927-2011), format a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, es va dedicar plenament a la producció. A principis dels anys seixanta, va començar a tenir encàrrecs a títol personal i va deixar de banda la pintura per dedicar-se plenament al disseny gràfic. En aquest àmbit, va assolir un prestigi i reconeixement considerables i va ser artífex del disseny d'alguns dels pilars moderns més importants del renaixement cultural de la segona meitat del segle XX, donant identitat gràfica a la nova cultura de masses en català que es va desenvolupar a Catalunya. La seva obra gràfica beu de l’estètica pop britànica, del disseny de l’escola suïssa i, especialment, de la gràfica francesa dels anys cinquanta. La mescla de totes aquestes influències es veu plasmada en recursos i usos que componen un dels puntals del que anomenem estil Fornas.