Marguerite Duras i els treballs d'Oriol Vilapuig i Ángela Bonadies & Juan José Olavarría a La Virreina

La Virreina Centre de la Imatge ha inaugurat una exposició que recorre el conjunt de l'obra literària, fílmica i televisiva de la'artista francesa Marguerite Duras (1914-1996). Valentín Roma, director del centre, ha explicat que es tracta de la primera exposició d'una certa envergadura que recull i posa en relació tota la feina d'una autora que ha descrit com una icona popular i una autora de culte alhora.

Articulada al voltant de nou eixos temàtics, la mostra afegeix a cadascun dels temes films que reten compte de l’experimentació audiovisual que Marguerite Duras va portar a terme, les seves maneres d’afegir nous lligams semàntics entre imatge i text.

Una bona part dels materials fotogràfics i cinematogràfics que es mostren en l’exposició han estat cedits per Jean Mascolo, fill de Marguerite Duras, que custodia una part de l’arxiu de l’autora. També s’hi mostren nombrosos documents d’època pertanyents a l’Institut national de l’audiovisuel (INA).

D'altra banda, dues exposicions més es podran visitar a les sales del centre. Imatges buides d'Oriol Vilapuig, fins al 2 d'octubre, i A les entranyes de la bèstia d'Ángela Bonadies & Juan José Olavarría fins al 5 de juny.

Imatges buides d'Oriol Vilapuig es desplega a la manera d’un conjunt de fugues teixides entre si. Vuit fils argumentals —Obertura, Llindar, Habitar i organitzar, Folies des hommes, Otranto fanfàrria, Temps. Desig. Tedi, Repetir i, per acabar, L’estança fascinant— van confeccionant una ordidura que salta des del fragment fins a l’anacronisme, des dels fets impre(vistos) fins als aclaparadors. 

En l’obra d’Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) les imatges són una mena de poesi, és a dir, un detonant que produeix sentit i convida a considerar no només la posició de l’artista, sinó també els posicionaments dels qui s’hi aproximen. Abans que un arxiu de fetitxes rescatats des de la història o des del present, les instantànies que confecciona Vilapuig participen d’una triple naturalesa: venen de llocs extemporanis i s’encaminen cap a indrets ingovernables; avancen amb un peu en l’apocalipsi i l’altre en l’apoteosi, i diuen tot mostrant-se i es buiden per tal que les narrem.

Per últim, concebuda com una novel·la gràfica, A les entranyes de la bèstia s’afegeix als nombrosos treballs desenvolupats sota l’epígraf La Torre de David, els quals van adoptar diferents formats —instal·lacions, escultures, fotografies, etc.— segons les seves successives visualitzacions públiques. En aquesta exposició no només es mostren els dibuixos originals, sinó també una presentació museogràfica inèdita, concebuda específicament per a la Sala Miserachs.