La jornada "Parlen les dones" va aplegar gairebé 150 dones directores de projectes culturals

Prop de 150 dones directores de projectes culturals del país van participar el 25 de febrer a la trobada “Parlen les dones”, que organitzava el Departament de Cultura amb l’objectiu d’abordar com és el lideratge femení en la cultura, i per tal de crear un espai per establir relacions entre totes les dones que tiren endavant projectes culturals al nostre país. 

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, que va inaugurar la trobada acompanyada de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va ressaltar el “goig espectacular” de la jornada, feta “amb molta il·lusió”. La consellera de Cultura també va apuntar que les dones “som les millors escoltant-nos i ho hem d’aprofitar per teixir complicitats”. “La trobada 'Parlen les dones' és un primer punt per crear xarxes, és una primera trobada però n’hi haurà moltes més”, ha explicat. Garriga ha destacat que a Catalunya “hi ha moltes dones en molts equipaments nacionals; dones joves, grans; al territori, en espais petits” i que “és important conèixer-nos perquè és la força que tenim” i sobretot, “conèixer-nos intersectorialment perquè segurament hem tingut les mateixes dificultats d’accés”. La consellera de Cultura va afirmar que les dones han arribat “a espais on no érem, però que es troben sobretot en el segon nivell perquè ho fem molt bé, però deixem que ho expliqui un altre, habitualment un home”.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, per la seva banda, va subratllar la importància de buscar la “col·laboració i la cooperació entre les dones perquè no sumem, sinó que multipliquem”. Verge va explicar que es detecta una presència creixent de dones en els espais de responsabilitats, però no necessàriament en els espais de direcció. “En el cas de la cultura estem trencant imaginaris i proporcionem referents per a les dones de totes les edats, per trencar la síndrome de la impostora”, ha afegit. 

La jornada va constar de quatre taules de debat. A la primera, “Dirigir grans equipaments públics”, a banda de la consellera de Cultura, hi participaren la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli; la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, i la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Judit Carrera. La segona taula, “Dirigir amb noves mirades”, va comptar amb la participació de la directora del centre Lo Pati d’Amposta, Aida Boix; de la directora dels Musèus dera Val d’Aran, Carla del Valle; la directora del Teatre Municipal de Girona, Elena Carmona, i la directora artística del Centre Artesà Tradicionàrius i del festival Tradicionàrius, Carol Duran. La tercera taula, sota el títol “Dirigir projectes arreu del país”, va aplegar la directora de l’Espai Guinovart d’Agramunt, Maria Guinovart; la directora del centre CaixaFòrum de Tarragona, Maria Glòria Olivé; la directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, Ingrid Guardiola; la directora de l’Atlàntida de Vic, Montse Catllà, i la directora de l'Àrea d'Arts Escèniques d'OlotCultura i del festival Sismògraf d'Olot, Tena Busquets. Finalment, la darrera taula, “Dirigir grans entitats culturals”, va comptar amb la participació de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell; la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola; la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, Isabel Vidal, i la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré.

El Departament de Cultura executa polítiques que garanteixen i desenvolupen els drets de les dones i vetlla per promoure la presència equilibrada de dones i homes en l'oferta artística i cultural pública, així com per aconseguir la igualtat efectiva de les dones en la creació i producció artística i intel·lectual. Per això, dissenya estratègies de transversalitat que garanteixin que totes les polítiques incorporin la perspectiva de gènere, que les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats de les dones.

Així, 28 de les línies de subvencions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) adreçades a tots els sectors culturals —d’un total de 50 línies—, ja inclouen criteris de gènere. A més, aquests criteris s’aniran incorporant a totes aquelles línies encara pendents en què sigui pertinent fer-ho.  Aquesta aplicació de criteris de gènere ha estat especialment reeixida en el cas de les línies de producció audiovisual, en què s’aplica des del 2017 i on ha servit per fomentar la participació de dones en els projectes i per visibilitzar el rol de les professionals en la indústria. En concret, en l’audiovisual,  el criteri se centra en atorgar una major puntuació en les valoracions dels projectes a aquells que compten amb professionals dones en els rols de direcció, producció, guió i també en altres rols del procés de producció audiovisual en què les dones sovint han estat infrarepresentades (fotografia, muntatge, so, efectes especials, composició musical, etc.). Aquest treball en favor de la paritat i el reconeixement de la vàlua de les professionals dones en el cinema i l’audiovisual català també té un reflex més públic que va més enllà de les xifres de les subvencions. Des de fa uns anys, diversos mitjans especialitzats en cinema d’arreu del món parlen de la Catalan New Wave, una nova onada de cineastes —i de professionals, no només directores, sinó també guionistes, productores, muntadores, realitzadores, etc.