"Vint rostres i tres multituds" a la Fundació Suñol

La Fundació Suñol presenta, fins al 8 d'abril, En tres actes. Vint rostres i tres multituds, un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada. Abans que un munt de peces immòbils, una col·lecció també és —o és sobretot— una mena de registre d’intensitats, una manera d’acostar-se a l’art amb els arguments de cada moment concret però alhora amb les preguntes que anticipen punts de vista encara latents. 

El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà a través dels treballs de Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés, Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.

La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.

"Vint rostres i tres multituds recorre la Col·lecció Suñol Soler perseguint un mcguffin: la faç entesa a manera d’apoteosi o apocalipsi de l’art, les cares que ens retornen determinades ensenyances primordials; entre d’altres, que el mínim comú múltiple de la contemplació estètica és sentir curiositat, conduir el rostre cap a un ús col·lectiu enarborant les diferències –i també esborrant-les si cal– entre allò que som i allò que es veu", escriu Valentín Roma.