Sobre NFT en l’art

Un NFT és l’acrònim en anglès de non-fungible token, són actius intangibles –sense existència física– que circulen en el mercat digital i el pagament s’efectua a través d’alguna de les criptomonedes (moneda nativa digital). Els NFT no poden ser replicats perquè es creen utilitzant contractes intel·ligents (smart contracts) que són aplicacions autoexecutables que no poden ser modificades una vegada que han entrat en funcionament. D’altra banda, tampoc poden ser falsificats perquè la cadena de blocs (blockchain) en la qual existeixen és de codi obert i visible al públic, i en conseqüència qualsevol pot comprovar si un NFT prové o no del contracte intel·ligent pertanyent a la persona que el va crear originalment o si es tracta d’un contracte diferent realitzat per algun impostor. Per acabar, tenen la particularitat de no ser intercanviables entre si i poden funcionar com a prova d’autenticitat i propietat dins del món digital.

Són una forma de traslladar al món digital l’autenticitat de les obres d’art del món analògic, com una mena de certificat de propietat intel·lectual aplicat a internet per evitar que la massiva difusió del contingut provoqui que es perdi l’autoria o el seu valor. Pràcticament tot és susceptible de comprar-se o vendre’s amb NFT, i l’art no és cap excepció. De fet, molts artistes digitals, acostumats al fet que les seves obres a internet es venguin a baix preu o gratis, han vist en aquesta tecnologia una bona forma de lucrar-se més pel seu treball.

Un bon exemple el trobem en Javier Arrés, un dels pioners del criptoart a Espanya, guanyador de la Biennal d’Art de Londres el 2019 i primer espanyol a vendre tuits a través dels NFT, el qual va explicar com el pas a l’art digital i els NFT li ha permès multiplicar per 10 els seus guanys anuals. No obstant això, hem d’analitzar els riscos jurídics que comporta. Respecte a això, des d’un punt de vista legal, la manca de regulació de la tokenització troba problemes en diversos àmbits: en l’àmbit tributari, en relació amb els drets d’autor, drets d’imatge o la protecció de dades. No obstant això, són molts els països que ja s’estan adaptant cap a aquests models de mercats digitals perquè es reguli per a tota classe d’actius.

A Espanya, és la Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV) qui té les facultats necessàries per regular la publicitat relacionada amb la moneda digital que tamb podria aplicar-se als NFT. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que en adquirir un NFT no estem comprant la mateixa obra, sinó un certificat que ens ofereix l’autor per assegurar-nos que tenim alguna cosa “única i indivisible”, però el valor pot canviar de la nit al dia en cas que es trenqui aquesta confiança, sigui perquè el venedor no és l’autor original, perquè el creador ha decidit canviar els termes i fer algun moviment que disminueixi la singularitat del token o, simplement, perqu el mercat ja no els trobi útils.