"La fàbrica Tipel: el somni pintat" a la Fundació Arranz-Bravo

La Fundació Arranz-Bravo presenta del 17 de febrer a l'1 maig del 2022,  l'exposició La fàbrica Tipel: el somni pintat, comissariada per Carles Toribio i Albert Mercadé. L’exposició recupera tot un conjunt de materials inèdits sorgits en el curs de la publicació La fàbrica pintada, d’Arranz-Bravo i Bartolozzi (Ajuntament de Parets, 2022), escrita per l’historiador Carles Toribio. 

El febrer de 1971, es va inaugurar una de les icones més representatives de la cultura artística dels anys setanta a Catalunya: les pintures murals de la fàbrica Tipel de Parts del Vallès, realitzades pels pintors Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943 – Tarragona, 2009). El tàndem d’artistes es proposaren desbordar un encàrrec inicial de l’empresari Isidor Prenafeta –un mural en una sola paret exterior de l’edifici– i expandir-lo a través dels més de dos mil metres quadrats de superfície de façana complerta de la fàbrica, participant fins i tot en el disseny d’elements estructurals, com les finestres i la xemeneia, així com l’elaboració d’escultures –els 8 vuit xais de guix per l’exterior– o divertides iniciatives de pintura expandida -els camions de l’empresa, les samarretes de les treballadores, i d’altres objectes insòlits. No hi ha havia antecedents davant una iniciativa semblant: amb cinc mes  realitzaran el que serà considerada com la pintura mural més gran del món.

En poc més de cinc mesos, Arranz-Bravo i Bartolozzi s’aplicaren en un treball lliure i experimental, volcant sobre els murs un imaginari genuí, representatiu de la nova pintura internacional: la psicodèlia, el pop art i també un estil propi, alhora irònic i vitalista, propi de dos dels pintors més significatius de la seva generació. L’intent de censura per part del Ministerio de Obras Públicas, que volgué eliminar l’obra denunciant-la com a pintura “modernista” i “element de distracció” pels conductors de la nova autopista Barcelona-Granollers, i el suport popular que va rebre l’obra per a ser salvada, convertiren la Tipel en tot un símbol de llibertat en els darrers anys de la dictadura.

L’exposició treu a la llum per primera vegada fotografies d’època, dibuixos preparatoris, pintures, objectes, escultures originals de la fàbrica, així com una selecció de les desenes d’articles publicats a diaris i revistes de l’època en defensa de la fàbrica, com Serra d’Or (Cirici Pellicer), Gaceta Ilustrada (Baltasar Porcel), Oriflama, Bocaccio 70, LaVanguardia o Destino (Giralt Miracle, Joan Teixidor). L’exposició també recupera per primera vegada una selecció dels nombrosos articles a revistes i diaris internacionals dedicats a la Tipel, fent- se ressó del que va ser considerat com la pintura pop més gran del moment.