"El carrer estret" de Ciutat de Mèxic: de la galeria labor, a la casa Barragán

Mèxic és un país extraordinari. A banda de tots els temes negatius que contínuament surten en els mitjans i els mateixos ciutadans han de suportar sovint, contínua sent un país extraordinari. Com em va comentar l'artista Darío Escobar, després d'una visita en el seu estudi, "tens el primer món i el tercer món relacionant-se i confrontant-se contínuament".  Les relacions de Mèxic amb Catalunya i amb Espanya han estat constants, amb tots els clarobscurs que sabem i no sabem. El darrer gran lligam va ser l'exili republicà de ments preclares cap aquell país, que les va saber aprofitar molt bé; sembla que ara la cosa és a l'inversa.
La primera persona que em va parlar de tot això fou el desaparegut amic i artista transdisciplinari -quan la paraula encara no existia- Carles Fontserè. L'autor, conegut com a cartellista, va treballar entre altres amb Cantinflas i es va relacionar amb Frida Kahlo a través del seu amic artista Josep Bartolí; un altre exiliat republicà català que, a més, fou amant de la mexicana. Entre els lligams de personalitat de primer nivell també trobem a Remedios Varo, l'artista mexicana nascuda al municipi d'Anglès.
Però tornem al present, aquesta editorial vol ser un petit tastet d'un article més dens que publicaré la setmana vinent sobre tot l'ecosistema de relacions sobre un país que no s'acaba mai. El meu darrer viatge per veure la fira ZONAMACO a Ciutat de Mèxic, entre altres indrets ignots, em va portar fins a un carrer estret -Francisco Ramírez-, com el de la mítica novel·la de Josep Pla, on hi ha quasi tot un món que t'atrapa: la Casa-taller Barragán, un dels arquitectes més interessant a nivell no només Mexicà sinó també internacional, i una galeria, Labor, que dirigida per la barcelonina Llum (Luz) Massot, fa les delícies de la contemporaneïtat en un ambient amb propostes trencadores com les d'Antonio Vega Macotela, Clàudia Gutiérrez Marfull o Héctor Zamora. Una setmana intensa on el quotidià et sedueix a cop de contrast i mentre pots anar bevent a "besitos" el tequila o el mezcal d'una societat acollidora, que explota de creativitat.