Elvira Dyangani Ose presenta la programació del MACBA 2022

Elvira Dyangani Ose ha presentat la reordenació de la programació del MACBA per al 2022, sis mesos després d’haver estat escollida directora del museu. Al llarg d’aquests mesos de presa de contacte amb la ciutat i amb la institució, ha iniciat els moviments per tal d’assentar els fonaments que li permetin desplegar el seu ambiciós programa per als propers anys, un període en què el MACBA creixerà en tots els sentits. Per tal d’assolir aquest repte il·lusionant tant per al museu com per a Barcelona, està duent a terme trobades i converses amb totes les persones, col·lectius i institucions que envolten la vida del MACBA prenent el pols de la ciutat. Un exercici d’escolta activa interna i externa que ha començat amb l’equip i amb els agents culturals que conformen les diverses comunitats MACBA.

N’és una mostra el projecte El Museu Possible que, sota les directrius de la teòrica i professora del Goldsmiths Yaiza Hernández, implicarà totes les persones que duen a terme aquells treballs –no sempre visibles– que envolten la vida museística. Un exercici que reflexiona a fons sobre les dinàmiques establertes per subvertir-les i optimitzar-les, que permetrà encarar els reptes de futur del museu i estendrà la mà a tothom qui en vulgui ser partícip i dir-hi la seva, i es traduirà en un programa públic en els mesos vinents. Un projecte que pretén interrompre temporalment el flux productiu per desnaturalitzar els hàbits i les normes que han deixat de ser qüestionats i permetre l’exercici de pensar col·lectivament unes altres possibles maneres de fer. Un treball de i per a la comunitat MACBA i per a aquells que encara no se’n senten part, que interrogarà els límits institucionals per pensar col·lectivament el museu del demà.

Un primer pas en aquesta direcció és la renovació de la presentació de la Col·lecció MACBA a la planta primera de l’edifici Meier, que inclou una instal·lació de Josep Grau Garriga a la sala de la torre. Una nova posada en escena que defuig el relat cronològic i que, en comptes d’ampliar les línies i els relats existents, posa l’accent en les noves adquisicions. Poètica i política entren en un diàleg que reflexiona sobre les relacions inherents entre l’obra d’art i el seu context, l’obra d’art i els subjectes que l’envolten, l’obra d’art i la cultura material que genera.  A l’estiu es podrà gaudir d’un primer tast d’aquesta nova manera de fer amb una mostra dels fons que convidarà a submergir-se en algunes de les pràctiques estètiques que encara no havien tingut l'oportunitat de participar en les narratives del museu. S’hi podran veure obres de Lúa Coderch, Ignasi Aballí, Dora García, Mirtha Dermisache, Albert Serra, Mar Arza, Rosângela Rennó o Concha Jerez, entre d’altres.

Molt vinculada amb aquesta nova manera de mirar el patrimoni artístic públic i la col·laboració oberta en la reflexió institucional, trobem una nova comissió assessora amb cinc membres nous: Jessica Morgan, directora «Nathalie de Gunzburg», Dia Art Foundation; Naomi Beckwith, subdirectora i conservadora en cap «Jennifer and David Stockman», Guggenheim Museum, Nova York; Pablo Lafuente, codirector artístic del Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro; Shumon Basar, arquitecte i escriptor i membre del Thought Council, Fondazione Prada, Londres; i Martí Manen, director d’Index – The Swedish Contemporary Art Foundation, Estocolm; a més de Chris Dercon, president de Réunion des musées nationaux – Grand Palais a París, que continua sent membre de la comissió. No només se’n renoven els integrants i els seus perfils, sinó que les tasques que duran a terme transcendiran l’assessorament en l’adquisició d’obres. A partir d’ara formaran un equip, amb un compromís de tres anys renovables, amb la directora i l’equip del museu, i esdevindran ambaixadors MACBA arreu del món. La seva aproximació al museu contribuirà a aportar una mirada externa i un enfocament holístic a tot el programa d’activitats, exposicions, col·leccions, donacions...

Teresa Lanceta. Els oficis del Raval, 2019-2020. @Nicolás Malevéeta,

El calendari d’exposicions s’ha reajustat. Al llarg del primer semestre de l’any tindran lloc les mostres monogràfiques dedicades a Teresa Lanceta i a Cinthia Marcelle. Teixir com a codi obertpresenta el treball de Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) a través de la més àmplia selecció d'obres de l’artista realitzada fins avui. De l’Atles Mitjà al Raval, el seu univers particular es desplega al llarg d'un recorregut visual, sonor i hàptic que fa referència a una trajectòria sempre compartida. L’exposició és una coproducció amb I’IVAM comissariada per la seva directora, Nuria Enguita, i Laura Vallés Vílchez.  Cinthia Marcelle. Una conjunció de factors serà la primera exposició monogràfica d’aquesta artista reconeguda internacionalment per la seva obra fílmica, de gran impacte visual, i per les seves poderoses instal·lacions a gran escala; la mostra n’aplegarà treballs de les dues últimes dècades. A la tardor, arribarà a Barcelona l’exposició María Teresa Hincapié. Si això fos un principi d’infinit, una coproducció entre el MAMM (Museo de Arte Moderno de Medellín) i el MACBA. És la primera exposició dedicada a Hincapié (1954-2008), artista colombiana clau en l’escena artística dels anys vuitanta i noranta a Colòmbia. María Teresa Hincapié tenia una definició particular de la performance, que ella solia anomenar «entrenament». Lluny de qualsevol categorització específica, la seva pràctica oscil·lava entre vida, creació en moviment i una aproximació a la mística. L’exploració de la vida quotidiana i la transformació d’accions rutinàries en actes simbòlics van crear una metodologia tant en la seva pràctica com en la seva comprensió ètica i política.

A la tardor la Capella MACBA acollirà la fascinant videoinstal·lació Lincoln, Lonnie and Me – A Story in 5 Parts de l’artista afroamericana Carrie Mae Weems, a qui el centre de fotografia KBr de la Fundació MAPFRE i Foto Colectania dediquen una exposició, comissariada per Elvira Dyangani Ose, que recull la trajectòria de Weems. Des de fa ja quatre dècades, aquesta artista s’ha anticipat a qüestions recurrents avui dia com les lluites de classe, la representació política, la presència de la dona en l’art i la cultura popular, i la crítica a un racisme estructural que el triomf del moviment pels drets civils als Estats Units no ha aconseguit desmantellar.

Durant el tardor, també es presentarà Ayuujkjä'äy Ëy Konk. Una fabulació basada en un mite mixe, un projecte de Mariana Botey que s’acosta a la llegenda de Kondoy des de diversos fronts i sota diverses categories a través de la recerca documental, bibliogràfica, iconogràfica, el treball de camp i intervencions artístiques. El projecte, coproduït amb el Festival Hacer Noche de Oaxaca, es construeix entorn de la noció dels indigenismes i els neoindianismes cap a una reformulació teòrica dels transindigenismes com a catalitzadors de l’art modern i contemporani del continent americà.

La Capella MACBA, la sala del Convent i el Centre d’Estudis i Documentació MACBA es transformaran en un laboratori d’arxius en el marc del qual acolliran la 27a edició del Simposi Internacional d'Art Electrònic (ISEA2022, 10-16 de juny), impulsat per la UOC Universitat Oberta de Catalunya i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, el CCCB, l’Arts Santa Mònica i la New Art Foundation. De juny a setembre s’obrirà una exposició específica a la Capella i es presentarà al Centre d’Estudis i Documentació Sismografia de les lluites, un projecte de Zahia Rahmani que aplega prop de vuit-centes publicacions periòdiques crítiques i culturals no europees –entre d’altres, de la diàspora africana, índia, caribenya, asiàtica i sud-americana– que es van produir seguint l’estela dels moviments revolucionaris des de finals del segle XVIII fins a l’any 1989, un punt d’inflexió marcat per la caiguda del mur de Berlín. Aquestes publicacions donen veu a la resistència crítica de pobles que han patit el colonialisme, l’esclavitud, l’apartheid i el genocidi. També s’hi inclouen publicacions d’altres pobles que han viscut dictadures violentes, així com brutals revoltes polítiques i culturals.

Per últim, el PEI Programa d’Estudis Independents tindrà una edició renovada a principis de 2023 sota la direcció de l’artista i comissari Kader Attia; el filòsof, escriptor, editor, crític cultural i comissari Max Jorge Hinderer Cruz, director de l’Akademie der Künste der Welt de Colònia; i Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA.