"Poesia Brossa" al Museu Universitari Art Contemporani (MUAC)

El Museu Universitari Art Contemporani (MUAC) de Mèxic D.F exhibeix, en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Poesia Brossa fins al 27 de març. L'exposició, comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero, revisa el treball de Joan Brossa a través dels seus llibres i investigacions plàstiques, que travessen el teatre, el cinema, la música i les arts dacció, gestos dels quals va ser pioner. 

Poesia Brossa comença en el moment en què es forgen i defineixen els trets de la poètica de Joan Brossa, amb els seus primers escrits que daten de la guerra civil espanyola. A l'exposició es recullen aspectes de l'obra de Brossa com la crítica a la mercaderia, el concepte poètic del llenguatge, l'antipoesia o el transformisme, a més de gestos i accions polítiques. La mostra sestructura en quatre nuclis. El primer, Sí, em va fer Joan Brossa, recull algunes de les seves influències més destacades, el moment de la guerra civil espanyola en què va participar des del bàndol republicà, quan va escriure el seu primer text, així com les seves experimentacions inicials i la deriva hipnagògica que es va articular a través del grup Dau al Set. També es mostra el seu gir materialista afí al desplaçament informalista d'Antoni Tàpies o la influència de Joâo Cabra de Melo, entre d'altres aspectes. El segon, Altres itineraris, revisa la poètica brossiana a través del transformisme i de llenguatges no considerats convencionalment artístics, però que Brossa inclou a la seva gramàtica personal, com el streaptease i la màgia, entre d'altres. Aquests elements són l'eix vertebrador de l'entitat política de la feina. Al tercer, Jocs d'imatges, s'exposa una àmplia selecció de les Suites (1959-1969) i els Poemes habitables (1970), en què Brossa incorpora elements a mode de jocs o diàlegs amb la pàgina que tenen com a resultat un vast llenguatge poètic basat en intervencions mínimes que configura la seva pràctica experimental, la seva poiesi. A l'últim apartat, Una recapitulació visual, es presenta un reenactment d'un disseny expositiu inspirat en tres exposicions realitzades entre 1988 i 1989 a tres galeries (Mosel&Tschechow de Munic, Joan Prats de Barcelona i La Màquina Espanyola de Madrid). El gir cap a l'objecte determina una economia de la imatge, de la pràctica artística i de la seva pròpia posició com a artista.

Els treballs de Brossa sempre es troben a la cruïlla de llenguatges. La poesia suma accions, imatges i objectes. En aquest sentit, la mostra és una revisió del seu treball a partir de tres qualitats: l'oralitat, allò performatiu i l'antipoesia. “La màgia, fonamental en tota l'obra de Brossa, pertorba la interpretació del que és real i aparent de les coses. Aquesta màgia es produeix com a inclusió, en el llenguatge teatral, d'un element provinent de la cultura popular que se centra a descobrir el cos nu, quan la nuesa és prohibida per obscena. Brossa contravé l'ordre feixista establert i la moral catòlica d'Espanya durant la dictadura de Franco, però també hi ha un gest d'insubordinació al llenguatge de l'striptease, ja que l'objectiu no és tant el cos nu sinó el joc de 'posar al descobert' novament el que està per aparèixer, en una mena de prestidigitació. Brossa entén el cabaret com una expressió antiretòrica, com una acció”, assenyala Teresa Grandas.

El 2011, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El fons inclou obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d'altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l'interessantíssim treball d'aquest artista. 

Poesia Brossa està organitzada pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en col·laboració amb Artium, Vitòria, el Museu Nacional de Belles Arts (MNBA), el Centre Cultural Kirchner (CCK), Buenos Aires, i el Museu Universitari Art Contemporani (MUAC), UNAM, Ciutat de Mèxic. En col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya i l'Acció Cultural Espanyola, l'Institut Ramon Llull, el Centre Cultural d'Espanya a Mèxic, el DGECI (UNAM) i el Banc Sabadell i en col·laboració amb la Fundació Joan Brossa.