Zona Maco 2022, torna la gran fira llatinoamèrica

La fira d'art Zona Maco recupera la presencialitat i obre les seves portes del Centro Citibanamex, ubicat a la Ciutat de Mèxic, del 9 al 13 de febrer del 2022. Zona Maco va ser fundada el 2002 per Zélika García amb quatre esdeveniments que es duen a terme anualment a Centre Citibanamex a la CDMX. Considera la fira d'art contemporani més gran de llatinoamèrica, comptarà amb la presència de 200 galeries internacionals i 4 seccions temàtiques: Ejes, Arte Contemporáneo, Diseño, Salón i Foto. La primera secció integra quatre zones, la zona principal té l'assistència de 70 galeries internacionals que presentaran una àmpliarepresentacción d'artistes internacionals. Ejes estarà comissariada per la cubana Direlia Lazo i Sud, comissariada per la brasilera Luiza Texeira de Freitas i finalment, Art Modern, pel mexicà Esteban King.

Pel que fa a l'exposició de disseny, Cecilia León de la Barra és la curadora d'aquesta mostra que conforma: mobles, joieria, tèxtils, objectes decoratius, peces històriques i objectes que són edició limitada. La part de Saló exhibeix antiguitats, art decoratiu, mobles, art folklòric i artefactes creats abans del 1960. A la secció de Foto es troben les galeries que mostren el treball de múltiples fotògrafs i artistes del vídeo.A la sección principal, seran presents El comité de selecció va estar a càrrec de Ben Loveless (Galerie Nordenhake, Berlin/CDMX), Inés López Quesada (Travesía Cuatro, Guadalajara/Madrid), Fernando Mesta (House of Gaga, Los Ángeles/CDMS) y Teófila Monclova (Proyectos Monclova, CDMX).

Juan Canela, director artístic de Zona Maco 2022, en una passada entrevista amb mitjans de comunicació va explicar que després de la incertesa a causa de la pandèmia de COVID-19, es va treballar en aquest projecte amb les degudes mesures sanitàries, per continuar donant suport a la promoció de l'art a Mèxic. “És una edició on l'objectiu principal és entendre l'essència i els valors principals d'existir d'una fira com a Zona Maco. Va ser rellevant buscar les millors circumstàncies i oportunitats per tornar a la trobada”, va assenyalar Juan Canela.

Entre els participants nacionals cal destacar la presència de la Galeria Zielinsky (Barcelona) que participa d'aquesta fira amb una selecció d'obres produïdes per Romy Pocztaruk (1983) i Guillermos García Ruiz (1988). Ambdós artistes presenten una investigació que pren com a punt de partida la relació entre un projecte de modernitat i el seu patrimoni o el col·lapse Amèrica Llatina. Romy Pocztaruk presenta una sèrie de fotografies realitzades entre 2011 i 2013 en diferents punts de la Carretera Transamazònica, la construcció de la qual va començar durant el govern militar d'Emílio Garrastazu Médici (1969-1974), la qual havia estat dissenyada per travessar longitudinalment el país d'est a oest. Resultat d'una estratègia política nodrida per la dictadura durant l'anomenat "miracle econòmic" brasiler, la implantació d'aquesta carretera simbolitzava la possibilitat de colonització i integració nacional, avançant un Brasil gran i modern a l'estatus d'una potència mundial. Per la seva banda, Guillermo Garcia Cruz presenta una sèrie d'obres que juguen amb l'herència del llegat formal del segle XX: l'art minimal i les seves articulacions en el concretisme llatinoamericà, concretament dins el moviment MADI uruguaiano-argentí de la dècada de 1950. Segons el grup d'artistes, la pintura no ha d'estar necessàriament condicionada pel llenç rectangular, per contra, la forma del llenç ha de seguir l'estructura de la pintura. Des de aquesta perspectiva, Guillermo va trobar la necessitat de treballar investigar sobre com un mínim el canvi pot afectar tota l'estructura.

També Lundgren Gallery (Palma) assiteix a Zona Maco on presentarà sis nou obres del artista establert a Londres, Igor Moritz (1996, Lubin, Polònia). Els dibuixos i pintures d'Igor coquetegen amb la mímesi trencant totes les regles de perspectiva, proporció i realisme. Amb pintura a l'oli o llapis de colors, Igor crea uns telons de fons vius, gairebé fauvistes, i uns personatges que miren a l'espectador amb desesperació. Una paleta de colors elèctrica que satura les seves representacions viscerals de la solitud i la confusió interpersonal. Ell transforma i compon la perspectiva, l'espai i les figures d'una manera que fa pensar immediatament en Schiele o Matisse, però Moritz captura amb una nova barreja de línies expressives, un moment fugaç de l'existència humana en obres carregades d'emoció.

Entre la resta de partcipants es troben la Galería La Caja Negra (Madrid), CarrerasMugica (Bilbao), Cerquone Gallery (Madrid/Caracas), Fernando Pradilla (Madrid), Galería Heinrich Ehrhardt (Madrid), Galería Isabel Hurley (Málaga) i Travesía Cuatro (Madrid/Guadalajara/Mexico City).