Realitzar-se

En un sopar amb un amic artista i una amiga exgalerista surt el tema dels palabros que omplen les modes en l’idioma de l’art contemporani. Repensar, ressituar, ressignificar encapçalen la llista del que es porta. L’amiga explica que un dia se li va ocòrrer fer un glossari amb tots aquests termes i jo li dic que, si s’anima, el publiquem. No sé  si serà el biaix professional o el meu amor incondicional pel llenguatge i les seves particularitats, per  el primer que penso quan m’ofereixen escriure aquest text és el sentit en anglès de la paraula realize. Una accepció que no existeix en català o castellà  i que té  a veure amb adonar-se’n, entendre clarament una situació i fer-se’n conscient. També penso que, de la llista de nocions que rebo com a exemple per a aquesta petició, realitzar-se  és l’única paraula que no està  composta pel prefix re-, relacionat amb la repetició  en aquesta mateixa paraula; amb la intensificació a, per exemple, recarregar; amb la negació  o resistència a reprovar, rebutjar, o amb el moviment cap enrere a retrocedir. La paraula fer ve del llatí realis (real), amb el sufix llatí  -izare (posar en pràctica, convertir en). Realitzar  és fer real una cosa. 

Em fa il·lusió  que m’assignin el verb reflexiu i pregunto com m’entenen en relació amb ell. M’alegra saber que Chiquita Room representa, per a les editores d’A*Desk, un exemple paradigmàtic de realització  personal i de projecte. I que considerin que el gruix d’artistes amb qui col·laboro, en residència o exposició, treballen de forma íntimament personal, i que els llibres que publiquem no deixen de ser petites realitzacions. Quan hi dono voltes m’adono que la fase de realization va ser inevitablement pr via a la de realització. L’art va haver de caure pel seu propi pes i el camí corb d’entendre (em) va donar pas a sentir el dret, l’autoritat i posteriorment la realització.

Chiquita Room va néixer el 2018 com una llar per a l’art contemporani, després que el 2013 hagués iniciat l’editorial Chiquita Ediciones de llibre d’artista, mentre treballava de periodista en projectes culturals. En realitat, buscava pis, per quan vaig trobar el local de Villarroel, 25, el mateix espai em va donar la idea i l’oportunitat d’integrar la meva vida personal i professional, de fer-me real. Els complexos es van anar diluint, la confiança va guanyar terreny i la inspiració va entrar a la que avui és la meva casa i la meva vida. Des d’aquí, vull compartir una visió  propera, humana, femenina i feminista de l’art, a través de temes rellevants per a la societat contemporània i amb un enfocament crític i innovador. I, sobretot, vull fer-ho explorant la poètica de l’expressió artística, aprenent a través de la interacció entre la gent, l’art i altres disciplines, compartint aquesta bella i necessària manera de mirar el món.