Cultura de Catalunya augmenta substancialment el pressupost de la Col·lecció Nacional

• L’any 2022, el Departament de Cultura ha augmentat el seu pressupost general i ha consolidat la inversió extraordinària del 2021, destinant 2,2 milions d’euros de partida a l’adquisició d’art
• El 2021, el Departament de Cultura ha adquirit un total de 1.023 objectes i fons, ha seleccionat obra de 99 artistes i ha rebut 76 donacions

L'any 2021, el Departament de Cultura va destinar 1.917.689 euros a la compra d’art contemporani, fotografia, còmic i il·lustració i béns culturals mobles per incrementar la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. En total, es van adquirir 1.023 peces entre obres d’art, objectes i fons patrimonials, entre les quals destaquen les obres de 99 artistes. També es van tramitar 76 donacions.

Aquest 2022, el Departament de la consellera Garriga consolida i augmenta el pressupost extraordinari de l’any 2021, i se situa al voltant dels 2.255.000 euros. Com que les adquisicions d’art es presenten a any vençut, les compres que s’efectuïn amb aquest pressupost es presentaran l’any 2023.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presentat avui les adquisicions del 2021 en roda de premsa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’han acompanyat la directora de Chiquita Room, Laura González, en representació de les adquisicions per al Pla Integral d’Arts Visuals; la fotògrafa Paula Artés, en representació de les adquisicions del Pla Nacional de Fotografia; el periodista Jaume Vidal, en representació de la Comissió del Còmic i la Il·lustració; i el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada, en representació del Fons Nacional per a l’adquisició de Béns Culturals

En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals, el Departament de Cultura ha adquirit 44 obres de 43 artistes, 10 dels quals conformen col·lectius, per un valor de 508.983 euros. S’ha prioritzat la compra d’obra d’artistes dones i de creadors i creadores poc representades fins ara a la Col·lecció Nacional. Alhora, s’han adoptat criteris de risc i experimentació per a la inclu­sió patrimonial de la creació contemporània a les col·leccions públiques.

El Pla Nacional de Fotografia ha comprat, per un import de 341.138 euros, 594 fotografies de 47 autors i autores. Pel que fa a la Comissió del Còmic i la Il·lustració, la Generalitat ha comprat 131 originals per un import 122.245 euros. En l’àmbit dels béns patrimonials, el Departament de Cultura ha adquirit 178 objectes, lots i fons per un import de 958.185,43 euros entre compres i drets de tempteig, i s’han rebut 76 donacions. Finalment, el Departament de Cultura ha rebut 76 donacions.

Obra d'Eugènia Balcells 

Arts visuals contemporànies
Gràcies al Pla Integral de les Arts Visuals, s’ha donat un nou impuls a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani i s’han reactivat les adquisicions i la patrimonialització amb la compra d’obra d’artistes catalans o vinculats al context de la creació contemporània a Catalunya. Entre 2016 i 2021 s’han invertit 1.480.249,23 euros en sis campanyes i s’han comprat 135 obres de 115 artistes. Les obres estan dipositades al MACBA, al MNAC, i als museus de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya.

Durant l’any 2021, s’han destinat 508.983 euros a la compra d’art i béns culturals per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, una xifra que supera en més de 100.000 euros la campanya del 2020. Entre les 44 obres que ingressaran als museus de Catalunya s’inclouen les peces següents: Reflexions blanc (2019), d’Antoni Arola; Fets/Facts (2020), d’Enric Ansesa Gironella; Selfportrait (1980-2018), d’Eugènia Balcells; Inicial sèrie Blocs (2002), de Claudi Casanovas; S/T (1971), de Joaquim Chancho; S/T (1960), de Joan Furriols; i Automanifest (1967), d’Antoni Padrós; una instal·lació de 2016 de Fina Miralles, L’altar o fases de la lluna, l’oli i el pa (2016), dues escultures i dibuixos de Joan Rom; la Projecció cinematogràfica del llegat Cambó (2015), de Perejaume, i tres escultures de Parvine Curie (Arlette Martí, com se la coneixia quan residia a Catalunya). Aquest llistat es complementa amb un conjunt de documentació de l’arxiu personal de Carles Hac Mor (1940-2016) adquirits a la seva vídua Ester Xargay, artista i poetessa.

A més, les compres per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani del 2021 es completen amb peces de professionals joves i d’altres artistes amb poca representació en els circuïts tot i la solidesa de la seva obra. Entre aquests també destaca, un cop més, la representació de dones artistes: Alícia Kopf, Teresa Estapé, Olga Olivera-Tabeni, Antònia del Rio, Anna Dot, Vanessa Pey i Lara Fluxà. També hi ha peces d’artistes com Llorenç Ugas, Marc Vives, Enric Farrés Duran, Joan Pallé, Pep Vidal i dels col·lectius Eulàlia Rovira & Adrian Schindler, Mar Serinyà & Marta Vergonyós, Varvara Guljajeva & Mar Canet,  Sitesize i El Palomar. Igualment hi ha obres de diversos artistes de mitja carrera, com Nora Ancarola, Denys Blacker, Isabel Banal, Mabel Palacín, Marina Nuñez, Joan Casellas, Jordi Mitjà, Lluís Hortalà i Roc Parés.

Muntatge d'Isabel Banal

Fotografia
La comissió del Pla Nacional de Fotografia, reunida en quatre ocasions al llarg del 2021, va fer una convocatòria pública en què s’hi van presentar 115 propostes, de les quals 28 eren autores, 74 autors i 4 eren projectes col·laboratius. Finalment, s’han adquirit, per un import de 341.138 euros, 44 projectes d’entre els presentats a través de la convocatòria i els presentats de manera independent pels membres de la Comissió d’Adquisicions. D’aquests, 6 són d’autoria desconeguda, 5 són d’autores, 31 són d’autors i 2 són col·laboratius. En total, 594 obres de 47 autors i autores.

Donada la situació de pandèmia s’ha fet un gran esforç per poder arribar a més autors en actiu, però no s’ha deixat de banda l’adquisició d’obra patrimonial, per garantir-ne la salvaguarda i la seva conservació.

Cal destacar l’obra d’autories més joves com ara el treball “Fuerzas y cuerpos” de Paula Artés que tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya i en fotografiar els espais en què opera i treballa el projecte “Linde” d’Arnau Bach i Myriam Meloni traça una cartografia de quatre barris perifèrics de la zona nord de la Ciutat de Barcelona que limiten físicament amb la frontera geopolítica de la ciutat i la necessitat d’oferir una visió antropològica i contemporània d’aquest territori i també cal destacar la sèrie “Puber” de Tanit Plana, que retrata l’adolescència i les seves inquietuds.

Cal remarcar l’obra de Ferran Garcia Sevilla “Reconstrucció - Collage fotogràfic”, 1974, que pertany als inicis de la trajectòria artística de l’autor i és d’una bellesa hipnòtica o el projecte “761 A.V.C.”, 2008 de Xavier Ribas on fotografia espais d’abandó, concretament les restes arqueològiques que es conserven en un pàrquing subterrani d'un centre comercial, a Tarragona. Sense oblidar el treball “Anarchitekton Barcelona I” de Jordi Colomer, 2002, on juga amb l’escala d’una maqueta de cartró que simula un edifici i que va passejant per la ciutat, interpel·lant a l’espectador.

També s’ha recuperat l’obra d’autories com Mey Rahola o Palmira Puig que destaquen perquè s’han obert camí amb una mirada pròpia i plena de força, en el món el fotogràfic, en un moment on la fotografia era un món marcadament masculí, als anys trenta la primera i als cinquanta, la segona. Igualment, cal esmentar la recuperació d’algunes obres més de caràcter històric i documental com ara set fotografies realitzades pel Servicio fotografico Aviazione Legionaria della Baleari, l’any 1938, de la sortida de les Balears i el bombardeig a Barcelona i un Àlbum fotogràfic del Comissariat de propaganda - Catalunya-Ducatez amb 80 fotografies que la Generalitat de Catalunya va regalar a una delegació de periodistes francesos que van visitar Catalunya el novembre de 1937, i que són un document únic de la Guerra Civil.

Positivats de Palmira Puig

Còmic i il·lustració
Pel que fa al Còmic i la Il·lustració, el Departament de Cultura continua apostant per la creació de la col·lecció nacional del còmic que conservi i difongui una representació exhaustiva dels originals més importants de les autores i autors del còmic i la il·lustració a Catalunya. L’objectiu és preservar el patrimoni cultural català representatiu d’aquesta disciplina artística.

Amb la finalitat d’elaborar un relat unificat referent al còmic i la il·lustració a Catalunya, així com per treballar en una política d’adquisicions coherent amb les col·leccions nacionals, custodiades als museus d’art i a la Biblioteca de Catalunya, el 2019 va néixer la Comissió del Còmic i la Il·lustració. Fruit d'aquest treball, els darrers dos anys s'ha anat adquirint un important conjunt d'obres seguint els criteris de representativitat en el relat, oportunitat i demandes de les institucions museístiques. Han ingressat importants noms del còmic i la il·lustració narrativa del país que permeten fer un recorregut, per ara parcial, però que s'anirà completant en els pròxims anys. El 2021 s’ha comprat 131 originals de Miguel Gallardo, Marika Vila, Núria Pompeia, Anna Maria Smith, José Escobar, Josep M. Beà, Micharmut, Miquel Fuster, Pere Joan Riera, per un import 122.245 euros.

Un dels criteris que s'ha tingut present és el de la perspectiva de gèneres i identitats, d’una banda iniciant la compra de dones artistes (en un primer moment Ana Maria Smith, Mariel Soria, Núria Pompeia i Marika Vila) i de l’altra amb la recerca de peces que mostressin aquesta visió diversa de les identitats. De fet, està previst que aquest 2022 es continuï apostant per una representativitat paritària de les dibuixants a la Col·lecció Nacional.

Les compres realitzades l’any passat es van centrar també a adquirir obra d’autors underground com Gallardo, Micharmut, Beà i Pere Joan, i els 10 originals del llibre descarnat de Miquel Fuster 20 anys vivint al carrer. Entre les autores, destaca l’adquisició d’una obra i una autora que va prendre partit clar per la causa del feminisme en el seu moment com és la Maternasis de la Núria Pompeia, o l’únic autoretrat de la dibuixant Anna Maria Smith, la qual va quedar eclipsada pel pes del seu germà. Ismael Smith.  De la Marika Vila s’ha comprat la coberta de la seva obra més important, Matahari que es diposita en el MACBA.

Una il·lustració de Marika Vila

Béns mobles i documentals
Pel que fa al patrimoni cultural, la Generalitat de Catalunya considera el conjunt d’arxius, biblioteques i museus d’arreu del país com l’instrument fonamental per a la preservació del patrimoni i per al seu accés a la ciutadania. En aquest sentit, una de les finalitats que persegueix el Departament de Cultura és la d’enriquir i completar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya a través de la Col·lecció Nacional. Per tal de disposar de recursos econòmics que ho possibilitin es compta amb el Fons Nacional per a l’adquisició de Béns Culturals, una partida pressupostària destinada exclusivament a la patrimonialització. La Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns de Patrimoni Cultural de Catalunya és l’ens que informa sobre l’interès i la conveniència de les adquisicions i sobre el seu cost d’adquisició.

En aquest marc, des de fa anys, aquests dos darrers amb un increment important de pressupost, es treballa en la recuperació de patrimoni de privat a públic, en el retorn d’allò dispers i en completar els buits o mancances de les col·leccions de museus i arxius. Així, el 2021 s’han adquirit 178 objectes, lots i fons per un import de 958.185,43 euros entre compres i drets de tempteig, i s’han rebut 76 donacions. En l’àmbit de les compres es va prioritzar la compra d’aquell patrimoni menys representat, com ara el Renaixement, a través de l’adquisició del relleu de marbre d’Alfons el Magnànim atribuït a Isaia da Pisa i procedent de Poblet, i la taula de Sant Romà de Joan Gascó, un autor a reivindicar, i dipositades al MNAC i al Museu Episcopal de Vic, respectivament. També s’ha prioritzat obra fotogràfica i cartell del segle XX. Al costat d’aquestes peces destaca l’adquisició d’un ploraner procedent de les tombes reials del Monestir Reial de Santa Maria de Poblet i la d’objectes com una pistola de Ripoll, una moneda visigòtica, un conjunt de vuit joies Masriera o el gran conjunt de 204 negatius de vidre sobre l’èxode espanyol a França i la vida als camps d’Argelers i Barcarès, d’Auguste Chauvin.

Entre les donacions, mereixen especial menció un Capbreu de Sant Pere de Roda referent a Llançà, que és un còdex de pergamí dels anys 1307-1315, donat al Departament de Cultura pel Sr. Lluís Losantos Viñolas i destinat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, els fons personals d’Arcadi Oliveres, Oriol Bohigas i Montserrat Carulla, entre altres a l’Arxiu Nacional de Catalunya i els fons gràfics de Gemma Sales i Jordi Vila Rufas a la Biblioteca de Catalunya.

Una joia en forma d'insecte de Masriera

La Col·lecció Nacional
La Col·lecció Nacional està formada pels milers de béns culturals mobles i documentals que s’han adquirit al llarg dels anys per diferents conceptes d’ingrés a domini públic: compres directes, donacions, drets de preferent adquisició, llegats o dacions.

Les adquisicions es fan amb la finalitat d’enriquir i completar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya, com a operació de salvaguarda i com a mètode de completar les mancances de les col·leccions dels museus i dels altres centres de custòdia patrimonial. Una gran part d’aquests béns es dipositen en els diferents museus del país –principalment els museus nacionals i d’interès nacional– així com a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya.

Les adquisicions de la Col·lecció nacional es guien pels plans de foment sectorials —Pla Integral de les Arts Visuals, Pla Nacional de Fotografia i la Comissió del Còmic i la Il·lustració— i les diverses comissions d’adquisicions, integrades per professionals del departament, de diversos museus i experts independents.

Imatge dels camps d'Argelès del fons Chauvin