Crític d'art, historiador, gestor cultural i col·laborador de bonart des del inicis, Daniel Giralt-Miracle és d'aquelles persones que ha sabut sempre estructurar molt bé el seu dia a dia i, durant la darrera dècada, ha anat trossejant el seu important fons artístic format per llibres, obres d'art, epistolari divers -custodiava també els fons del seu avi i del seu pare- per enriquirir el conjunt d'equipaments del país. El Museu de Valls, la Universitat de Vic, el Museu del Disseny i, des de fa relativament poc, l'Arxiu Nacional de Catalunya, entre altres, han rebut el seu llegat. "És un esforç per entendre la Catalunya Ciutat noucentista i muscular el territori al més pur estil francès o anglosaxó", em reconeixia per telèfon avui mateix el bon mestre Giralt-Miracle. Feia temps que esperava formalitzar la darrera donació que, a la fi, arribarà el proper 1 de febrer en un acte íntim i discret, com el seu tarannà, i amb la complicitat i davant de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga.
El debat dels arxius, de les donacions o les compres, és una qüestió que sempre queda latent en actes d'aquestes característiques. Giralt-Miracle ho ha tingut clar, ajudar a potenciar el país que li ha donat tantes coses, com la direcció del MACBA o l'oportunitat dins el departament de cultura de "conèixer el territori", apuntava content. I fer-ho a cost zero per les arques de la Generalitat, que vol dir de tots els ciutadans d'un país que gràcies a exemples com el d'ell, com el de Vila Casas, amb qui l'uneix una forta amistat, ajuden a veure llums en el mapa de la cultura catalana.