Díaz Costa. Ceramista

L’evolució de la ceràmica a la Bisbal s’ha produït, com arreu, gràcies a l’aportació de l’esforç, la inquietud i l’ambició d’aquells personatges que han cercat, tothora, incrementar la seva capacitat creadora i aconseguir més singularitat. Sense els seus afanys i dedicació, sense una total consagració a la professió, la ceràmica de casa nostra no hauria assolit, probablement, l’alt nivell i el reconeixement de què gaudeix avui.

Entre aquests esforçats perfeccionistes, no hi ha dubte que Eusebi Díaz Costa hi ha jugat un paper cabdal. Un artista que, avançat al seu temps, fou capaç de desenvolupar una idea creativa que, en el seu moment, va ser del tot original i trencadora: ell fou el primer a entendre que la ceràmica d’arrel popular i tradicional podia esdevenir, a més d’utilitària i funcional, un objecte amb un clar propòsit decoratiu. A aquest objectiu es va dedicar amb passió i tenacitat, assolint amb el temps una alta capacitat tècnica i uns sòlids coneixements dels recursos d’una tan complexa disciplina, i fou capaç (a partir de la recerca i la investigació constant) d’oferir-nos una obra ceràmica única.

maduresa vital i creativa, les peces de Díaz Costa no deixen de sorprendre amb una obra singular que progressa a través de l’experimentació i la creativitat contínua: des de les peces més primerenques que cerquen deliberadament acomodar-se a la demanda d’artesania popular dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, llavors molt mediatitzada pels impactes generats pel turisme, fins a propostes més creatives i diferenciades. El seu treball, a més, serà capaç de motivar tot un reguitzell de creadors a seguir el seu camí: perquè ell fou, sens dubte, el primer a empènyer i assenyalar un nou rumb per a la ceràmica de la Bisbal, fins arribar a constituir el rusc extraordinari que va fer de la nostra ciutat una de les grans productores de ceràmica artística de caràcter tradicional i artesana del país.

I, malgrat aquesta rellevància i interès del personatge, sorprèn que fi ns al moment present no hagi tingut el reconeixement que li correspondria, ja que la seva trajectòria creativa i humana resta pràcticament obviada. I no només el seu vessant de ceramista excel·lent, tampoc s’han desvelat els aspectes més interessants de la seva aportació en la història de l’art català. Sembla clar, doncs, que calia endegar l’edició d’un llibre monogràfic dedicat a aquest gran artista ceramista. Una publicació on es donés a conèixer quin fou el seu itinerari humà i artístic, es facilités una primera catalogació de la seva producció i es confi rmés la seva important i decisiva contribució no només a la ceràmica de la Bisbal, sinó també a la història de la ceràmica catalana. L’homenatge que ara se li fa a través d’aquest llibre (editat amb motiu de l’exposició del mateix nom, de la qual, des de l’abril, es pot gaudir a la sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu), ha de ser, alhora que una reconeixença a la seva obra i a la persona, una oportunitat per pensar en clau de futur sobre la ceràmica de casa nostra. Perquè cal mirar endavant sempre, definir nous projectes i construir noves propostes; i perquè cal perseverar en la voluntat de millora de la ceràmica de la Bisbal tal com en el seu moment va fer el mateix artista. Aquest és el seu llegat i el nostre repte; perquè segur que ell no ens perdonaria que féssim una aturada en el camí, que miréssim enrere i penséssim que s’ha acabat la feina.