Les ciutats globals vs. Lo país de Maialussa

Ja fa 30 anys que l’antropòloga Saskia Sassen va encunyar el concepte de ciutats globals. No calen gaires explicacions per definir-les; avui només llegint aquestes dues breus paraules comprenem la dimensió de la seva definició: ciutats hiperconnectades, amb constant creixement que tenen una influència global no només amb el seu nou urbanisme sinó també amb la manera de fer política i de fer cultura. Les ciutats globals són avui el bastió orgullós de les societats occidentals i occidentalitzades, els suposats fars del cosmopolitisme i de la contemporaneïtat; ciutats que creen el futur, mirall dels embadalits de sota. Però, avui, embadalir-se amb les grans ciutats és gairebé antic i reaccionari. Hi ha una societat molt més interessant fora d’aquests gran espais influencers. Exactament: els pobles. No cal que us afigureu un poblet petit perdut el mig del Pallars amb esperit bucòlic; per poble em refereixo a tot allò que és antònim de ciutat global. Seria un poble allò que algú anomena comarques, o perifèria, o extraradi... Tot allò que queda lluny de l’ombra allargada de les tendències globals de la grans ciutats. Sí, allò que té encara un regust autèntic i essencial perquè no ha passat pel sedàs d’aquesta contemporaneïtat mal dissenyada que es fonamenta en un excés d’ordre, de normes, d’higiene i de tot tipus de protocols. Tenen diners, això sí, però a quin preu!

Avui en dia penso en els pobles com a espais revolucionaris, de formes i de fons. Són espais lliures, sense tanta por, sense tant motlle ni protocol. Llocs amb essència desimbolta, amb certa incorrecció també. I m’agrada exemplificar-ho amb Viatge al país de Maialussa, exposició comissariada pel poeta targarí Xavier Garcia que ha fet en homenatge al trio format per Carles Hac Mor, Àngel Jové i Benet Rossell i a un viatge que van emprendre el mes de març del 1989 per les comarques –tan exòtiques– de les Garrigues, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell (i avergonyeix- te’n una mica si no saps on paren). El mateix i enyorat Hac Mor ho explicava així: “Vam realitzar un periple de 10 dies per paratges de secà d’aquestes comarques amb l’objectiu de realitzar investigacions d’antropologia, etnografia i lingüística, artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat de tots aquests treballs va donar com a resultat un viatge insòlitament iniciàtic.”

Amb poc material divers existent (només uns centenars de polaroids i hores i hores de vídeo), Garcia va reconstruir el viatge i va posar en relleu aquests viatges als llocs propers com a escenaris d’absoluta exploració. L’exposició, a la Sala Marsà de Tàrrega, va cloure el 4 d’octubre però en breu la col·lecció local Natan n’editarà el catàleg.

Maialussa és l’antònim d’allò que embadaleix el món. Però ja ho sabeu, l’autèntica veritat es troba als pobles.