Error simbòlic revelador: Art (in)útil. Sobre com el capitalisme desactiva la cultura

Sovint, casualment, succeeixen fets que posen sobre la taula qüestions que obliguen a mirar la cultura des d’una altra perspectiva i que posen en crisi la nostra mirada hegemònica sobre el nostre consum de les arts. De fet, és prou revelador parlar de consum en l’àmbit cultural i, si pensem en la nominalitat a la qual atribuïm allò que considerem artístic, veiem que els termes que emprem per parlar d’art tenen relació amb un mecanisme que remet a la producció industrial que genera plusvàlua: indústries culturals o producció són exemples d’un fet que governa la nostra forma de relacionar-nos amb allò que en diem creativitat i que el capitalisme ha fagocitat per treure’n rendibilitat econòmica. Des del pervers capitalisme, tot allò que no genera economia és inútil, com els cossos malalts, les persones de tercera edat o persones amb diversitat funcional, de les quals el sistema s’ha ocupat per crear llocs de treball en què encaixin amb l’excusa d’inserir-los en una societat que mai els ha reconegut i que ara té necessitat de netejar la seva imatge en nom de la caritat.

A principis de setembre, quan ja havíem fet part de la distribució del llibre en castellà Art (in)útil. Sobre com el capitalisme desactiva la cultura amb l’Editorial Raig Verd, vam veure que l’edició no estava ben impresa i que faltaven unes pàgines finals a causa d’un error humà en la cadena de producció. Amb Raig Verd, vam pensar que el suposat error no era tal, sinó que representava símptoma i conseqüència dels ritmes laborals de l’anomenada “indústria cultural”, que mecanitza el coneixement i obliga a assumir cicles frenètics que converteixen la cultura en formes de consum capitalista. Així és com vam veure que la primera edició del llibre Art (in)útil havia encarnat el seu contingut en un assaig inútil i inacabat com a conseqüència d’un mecanisme que el mateix llibre intenta posar en crisi. La poètica de la casualitat havia convertit la primera edició en un altre treball: un llibre inútil titulat Art (in)útil que critica una mecànica capitalista havia generat un accident que personifica la seva pròpia crítica. Així doncs, en comptes de destruir els llibres ja enviats, vam escriure un text per enviar-lo a aquelles persones que ja els havien adquirit, convertint aquesta edició en un treball numerat com un error simbòlic revelador.

Un accident casual ha alterat i encarnat l’expectativa del lector/a, transformant la seva relació amb el llibre i la seva expectativa. Creiem que la creativitat està en el centre de la cultura quan aquesta només és un agent sotmès a la producció política i econòmica. Ens subordinem a la creació produint com una cadena fordista de coneixement consumible, caracteritzant la nostra relació amb la cultura on la vida es converteix en una condició de la producció, perquè quan parlem de capitalisme no parlem d’un sistema econòmic sinó d’una cultura que és capaç d’articular la dimensió simbòlica de les relacions socials, un llenguatge, una forma de concebre la vida.