Un estudi de la Fundació "La Caixa" evidencia que unes lleis obsoletes determinen la crítica situació del sector de l'Art

La Fundació "la Caixa" acaba de patrocinar un estudi demolidor titulat “El Mercado Español del Arte en 2021” sobre com les lleis obsolotes que regulen els mecanisme del sector de l'art son una de les causes principals perquè aquest no pugui prosperar. Era quelcom que el sector sabia i que diferents informes d'una manera o altre s'havia posat de relleu però ara l'informe ho deixa clarament explicitat. Un dels col·lectius més menystinguts és el dels artistes i això suposa un greuge imperdonable per un país dins el marc europeu.

A més, per exemple, entre els indicadors cal posar de relleu que l'any passat les vendes en el sector de l'art van retrocedir fins a nivells de 2014, amb una caiguda del 37% respecte a 2019, enfront del 22% a nivell global. Aquesta pèrdua només s'ha pogut compensar amb part per la pujada de les transaccions en línia: es van duplicar a nivell mundial en 2020 i les galeries de l'estat van tenir un augment del 22%, respecte a la pujada del 10% en 2019.

L'estudi també destaca que el mercat espanyol s'ha comportat més bé que altres mercats europeus durant la dècada 2011-2021. Fins al 2019, el mercat espanyol havia crescut un 46% en valor, superant França i el Regne Unit. Amb una quota de mercat al voltant del 2%, Espanya va continuar ocupant el cinquè lloc a la Unió Europea el 2020, després del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia. Però després del Brexit, Espanya es converteix al quart mercat més gran de la UE amb una quota del 6%. A nivell mundial, la participació d'Espanya al mercat va ser de poc menys de l'1%.

Tres darrers paràgraf de les conclusions del document diuen clarament aquesta problemàtica estructural bàsica, l'obsoleta regulació, de la següent manera:

"És innegable que amb la COVID-19 el sector de l'art s'ha vist en una situació molt delicada, al límit, però també és innegable que abans de la pandèmia ja ho estava. No debades, tant la Unió Europea com el Govern d'Espanya han regulat amb caràcter d'urgència diferents mesures legislatives de suport al sector cultural i de caràcter tributari per a fer front a l'impacte econòmic i social de la pandèmia.

Entre aquestes mesures destaquen la igualtat efectiva de dones i homes, ajudes extraordinàries per valor d'1 milió d'euros per a la Promoció de l'Art Contemporani, el desenvolupament de l'Estatut de l'Artista, reforç dels drets d'autor i drets connexos, mesures de conservació, restauració i posada en valor del patrimoni cultural espanyol sobre béns declarats d'Interès Cultural (BICs) o en matèria d'incentius fiscals al mecenatge per a les persones físiques, la deducció del 80% dels 150 primers euros invertits en un projecte, i el 35% de la quantitat restant.

Tanmateix, tot això no és suficient. El sector de l'art espanyol està sumit des de fa anys en una profunda crisi, i part d'aquesta té el seu origen en l'aplicació d'unes lleis que no s'adapten en absolut a la realitat del propi sector. Existeix especial inadaptació quan parlem dels artistes, ja que en termes laborals i de Seguretat Social no encaixen i haurien de disposar d'una regulació pròpia que contempli les especificitats intrínseques d'aquests. Igualment, s'haurien de desenvolupar aspectes relacionats amb l'adequació de l'IVA, IRPF, IAE, representativitat sindical i salut".

Així mateix, l'informe també parla de la transformació digital i que Catalunya i Espanya no van particularment al capdavant d'aquesta transformació. La tecnologia blockchain, propiciadora dels Smart contracts, fa un gir als tradicionals problemes del sector, com, per exemple, la protecció de l'autenticitat i la propietat de les peces encara no estem aprofitant aquestes . En aquest sentit apareix, per part seva, l'art criptogràfic o NFT art. I amb tot l'impacte que ha generat, actualment són molt escassos els artistes espanyols que s'hi dediquen. Probablement la resposta a aquest fet és deguda al fet que són diversos els problemes jurídics que plantegen aquestes noves tecnologies.

Encarregat al Instituto de Arte Contemporáneo, el document ha tingut el suport d'Ifema Madrid i ARCO i la redacció ha anat a càrrec de Clare McAndrew (Arts Economics), Marta Pérez Ibánez (Instituto de Arte Contemporáneo IAC) i de Isabel y Beatriz Niño (NIAL ART Boutique Law Firm).