Santi Moix posa llum ceràmica a la instal·lació "1280.C"

La porcellana fa temps que esdevé un material que la creació i els creadors contemporanis empren amb interès i amb resultats sorprenents. El barceloní Santi Moix, que recentment torna a tenir estudi a Barcelona i que el fa cohabitar amb el de Nova York, va començar a investigar en aquesta tècnica fa anys. La seva intervenció floral escultòrica a l'església de Saurí va esdevenir clau per introduir-se en un món, el ceràmic, que des de Picasso i fins a Barceló ha proporcionat objectes increïbles i que "aconsegueixen portar-te novament a un estat de llibertat total, amb la pintura em costa més" reconeix el mateix artista. El procés per a aconseguir aquestes obres comporta un biscuit, una doble cocció, primer a 1020 °C i en una segona etapa a 1280 °C, d'aquí el títol de l'exposició. Moix havia començat a caminar amb algunes obres escultòriques en aquesta tècnica a la galeria Cyprus Art a Sant Feliu de Boada; i és que tenir a prop la Bisbal d'Empordà -i el Terracotta Museu- i al ceramista Joan Raventós han ajudat a fer la resta. La relació entre aquest darrer i Santi Moix és crucial, la podríem comparar amb la de Joan Miró i Josep Llorens Artigas. 

El llibre "L'ase d'or" d'Apuleyo i les seves múltiples situacions i personatges han estat, en part, la inspiració de la monumental instal·lació. El gran mural de porcellana de gairebé set metres és estilísticament un esclat cromàtic multicolor de reminiscències pop banyades per psicodèlia; qui no ensuma herències de Philip Guston, Damià Escuder o Roy Lichtenstein -i l'escultura "La cara" al costat del port de Barcelona? Completen la mostra altres peces escultòriques de porcellana de formats més petits però no per això menys intensos. També trobem una petita sèrie de llenços característic de l'autor amb una energia i potència visual desbordants.

El procés de realització d'aquestes obres és el protagonista del catàleg editat per la galeria per a l'exposició, escrit per Enmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona i que ens condueix a través de la concepció del mural de grans dimensions. Les temàtiques que conformen aquest llenguatge es podrien dividir en formes biomòrfiques que tendeixen a l'abstracció o la geometria, formes orgàniques que provenen de la fauna i la flora i altres d'origen cal·ligràfic.

Aquesta exposició, que es podrà veure fins al 22 de gener a la galeria Marlborough de Barcelona, posa més llum a una temporada barcelonina plena de bones propostes i d'energies renovades.