Diuen que el temps és una de les poques coses que encara ens queden. L’exercici de l’edició és l’acte de fixar el temps, que s’esmuny fugisser. Fer-ho en ple segle XXI és intentar abraçar totes les diferents plataformes que tenim a l’abast –que no són poques– per fer del temps un aliat. El (re)començar de Bonart és, doncs, la història de més de vint anys de tota la família Planas Camps abocada a un projecte cultural de construcció d’un imaginari de país inclusiu, entenent la cultura des d’una visió àmplia –des del patrimoni material i immaterial fins a l’art contemporani, l’arquitectura o el disseny– i entenent-nos com una plataforma de connexions i d’acollida, tot sabent que la cultura ens dona vida i pot ser un ascensor social de primer nivell.
Aquest proper número 194 ha vingut precedit per un (re)començar que no ha sigut gens fàcil. Hem tingut la pandèmia i tot el que ha suposat per al sector de la cultura en l’àmbit pressupostari; hem tingut la imparable ampliació del sector digital dins el dia a dia de la informació i la reflexió cultural, que ho fa repensar tot contínuament. Però, per damunt de tot, hem tingut una malaltia de cor que ha estat a punt de deixar-nos sense el president de Bonart, Narcís Planas, una de les ànimes d’aquest projecte durant anys conjuntament amb l’altra ànima de l’empresa, Anna Maria Camps; tots dos continuaran en el consell assessor de l’editora. Al final, i després de meditar-ho i gràcies a la complicitat d’un munt de persones del sector artístic, ens hem atrevit no només a continuar treballant en format digital de manera diferent, com ja havíem anunciat, sinó a fer una aposta decidida pel paper i potenciar encara més tota l’àrea de la gestora i consultora cultural.
Del Bonart al Malart: revista de paper, pausa i reflexió
Sí, del Bonart al Malart. Volem ser una mica més canallescos i l’humor és un antídot contra l’estultícia humana. Preguntar-se: què és bon art?, i què és mal art? Qüestionar-s’ho tot, com fan l’art i la cultura incessantment, provocant més preguntes que respostes. I qüestionar-nos el mateix nom de la publicació, que és un homenatge que l’editora Anna Maria Camps va manllevar del nom de l’artista francès Pierre Bonnard, tot mirant de reüll la mítica revista francesa Beaux Arts. El nou disseny és obra del prestigiós grafista Pere Álvaro, amb l’assessorament de Josep Olivé –dissenyador/maquetador en cap de la publicació– i de la resta de l’equip editorial. La coordinació ha anat a cura de la historiadora i crítica d’art Beatriz G. Moreno, que fa més de deu anys que col·labora amb l’editora i gestora cultural, i Pilar Andreu s’hi ha incorporat com a nova responsable de la correcció lingüística.
Així doncs, al nou Bonart, que sortirà dos cops a l’any –al febrer i al setembre–, podrem accedir-hi per dues bandes i cadascuna disposa d’un disseny i una textura de paper diferenciats. Si hi accedim per Bonart, hi trobarem tres grans àmbits interrelacionats: articles d’opinió, entrevistes i reportatges per reflexionar sobre una actualitat que alguns cops esdevé massa líquida. Hem fet acords per amplificar la difusió de continguts generats per grans centres del país. També parlem de cinema, mercat de l’art i els marcs legals de l’entorn artístic.
Mentre que, si hi accedim per Malart, hi trobarem en primer terme un portafolis de creació-reflexió coordinat pel portal A*Desk. Ho fem per tal de sumar sinergies entre agents culturals i sota el leitmotiv de reset plantegem escenaris d’un present-futur post-Covid. En el Malart, també hi trobarem la secció de biblioteca, amplificada, i totes les crítiques d’art que aprofundeixen en un discurs “subjectivista” per posar èmfasi en una professió més que necessària en l’actual societat. La revista en paper també tindrà un format digital que es podrà trobar al quiosc de l’associació APPEC i també a través del portal d’ARCE.
El mòbil com a paradigma: diari digital o com entenem el que és quotidià
Tota la vida en una mà. Potser és exagerat però la veritat és que el mòbil ha substituït un munt d’altres estris que servien per organitzar, comunicar i entendre el que és quotidià. Conjuntament amb la nova revista en paper, el diari digital també canvia de façana. Tecnològicament presentem un portal optimitzat per als mòbils, amb traduccions en català, castellà, anglès i francès i amb una arquitectura més flexible que posarà cada dia les notícies d’actualitat a l’abast de tothom. Una notícia principal serà l’encarregada de donar el bon dia. I Facebook, Twitter i Instagram són les xarxes escollides per difondre les notícies d’actualitat i les reflexions que també hi tindran cabuda. L’artífex de tota aquesta arquitectura ha estat David Gironella, qui també ha fet una tasca per generar tota una eina per gestionar més i millor els continguts i per aconseguir cercar les més de 50.000 entrades publicades durant més d’una dècada. La part gràfica ha anat a cura d’Iglésies Associats, amb la supervisió de l’equip de Bonart. Xevi Fernández –Infetec– continua reforçant l’estructura tecnològica en la logística quotidiana.
Assessorament cultural: ajudem a transformar a través de l’art
Ajudar a transformar a través de l’art i la cultura, de la resiliència dels agents culturals i de la cultura com a matèria que psicològicament canvia paradigmes i amplifica horitzons. Aquest és l’objectiu principal des de fa quasi més de quinze anys de l’assessora Bonart. Bonart Cultural treballa per a les administracions públiques i privades d’arreu de Catalunya per tal de potenciar els creadors, la creació i el patrimoni del país. Entre els seus projectes més destacats hi ha la realització de la fira Inart a Girona durant dues edicions i la gestió operativa des de fa més d’onze anys de la Fundació Lluís Coromina.
Actualment, està donant suport, entre d’altres, a l’Univers Carles Fontserè, a la Fundació Girona Est i a la Fundació Angelus Novus - Casa Walter Benjamin. La gestora dirigeix, des de fa tres anys, tècnicament el pla estratègic de Cultura de l’Ajuntament de l’Escala, col·labora en els continguts culturals de Girona FM i també està en estreta col·laboració amb els ajuntaments de Palamós i Castell-Platja d’Aro per potenciar l’art modern i contemporani. Actualment organitza una acció dins l’Any Europeu del Ferrocarril, amb una acció per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). En aquest àmbit hi ha dos col·laboradors essencials, els gestors Daniel Fuentes i Carlota Ramoneda, així com un ampli ventall de col·laboradors que han anat nodrint l’ecosistema d’interaccions de la xarxa bonartiana.
Aquest (re)començar té també un canvi generacional més marcat, malgrat que a Bonart ens agrada la barreja intergeneracional. Ricard Planas es converteix en l’editor únic, Carlota Ramoneda és adjunta en la gerència i Alexandra Planas és la cap de difusió i suport publicitari.