Bonart 201

Sumari bonart 201

En el número 201 del bonart amb portada de Sean Scully, podreu trobar els següents continguts:

Un monogràfic dedicat a  MONTSERRAT: EL LLEGAT ARTÍSTIC I PATRIMONIAL CONTEMPORANI, amb articles com:

Quatre enclaus històrics per a Sean Scully per Marga Viza i Boltas

La col·lecció històrica del Museu de Montserrat per Francesc Fontbona

La creació contemporània al Museu de Montserrat per Sílvia Muñoz d’Imbert

Entrevista a Xavier Caballé, director del Museu de Montserrat, per Ricard Planas Camps

L’estela de la modernitat per Pilar Parcerisas

L’arquitectura de Montserrat. De la foscor a la llum per Arcadi Pla i Masmiquel

Un reportatge dedicat als XXV anys de BONART VI Premis bonart i actes per al 2025.

Articles d’opinió com:

Gaudí abans de Gaudí per Jordi Bosch

Assignatures pendents per Ferran Mascarell

La llista de persones menys poderoses al món de l’art per María Muñoz-Martínez

Slow curating, aprendre a respirar a poc a poc per Blanca de la Torre

Els temps avorrits de l’ètica per Natàlia Lloreta

L’esclat disca d’Hac Vinent per Núria Montclús

Què està passant a Palma? per Antònia M. Perelló

La història d’un ull que manca per David G, Torres

Reivindicar el ‘mitjó’ de Tàpies per Xavier Barral i Altet

La innocència és un pecat per Beatriz García Moreno

La planta procesadora per Aina Mercader

L’ars combinatoria: imaginaris i sabers per Imma Prieto

Vernon Lee, art i fantasmes per Luis Antonio de Villena

Què hem après de Manifesta? per Albert Mercadé

Demà és la pregunta per Montse Badia

Artesania contemporània per Teresa Casas

REG: inundacions artístiques al canal d’Urgell per Pau Minguet

I reportatges sobre:

Els 50 del Teatre-Museu Dalí per Josep Playà Maset

Entrevista a Nadia Arroyo Arce, directora de l’àrea de cultura de la Fundació Mapfre, per Nora Barnach

L’Hospital de Sant Sever, un espai de coneixement per Nadia Hernández Henche

A propòsit del norantè aniversari de la creació del Museu d’Arqueologia de Barcelona per Jusèp Boya i Busquet

La intel·ligencia artificial en l’arquitectura: reptes i oportunitats per al futur per Marc Riera

Arquitectes a la recerca de noves formes culturals per Josep Muntañola Thornberg

Entrevista a Maria Brancós Barti, responsable de col·leccions i expsicions de la Fundació Telefònica per Ricard Planas Camps

Museu del Barroc. Descobrim un periode ignorat per Fina Duran i Riu

El Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya per Josep Manuel Rueda

Terrassa, hub cultural per Conxita Oliver

Entrevista a Maribel López, directora d’ARCO Madrid per Ricard Planas Camps

Biennal d’Art Ricard Camí: Arribar quan toca per Antonio Ortega

Glops d’art. Biennal d’Art Jove a Vilafranca del Penedès per Fina Duran i Riu

Terracotta Biennal per Jaume Vidal Oliveras

Disseny Hub: entre la tradició i la innovación per Mercè Mas Malagarriga

Inclassificables: el pòdcast d’art que reivindica els creadors catalans amb projecció per David Escamilla

I al 201 del malart, amb portada de Camila Cañeque, hem dedicat un ampli monogràfic al MUSEU HABITAT, amb els següents articles:

Habitar el Museu per Manolo Borja-Villel

Un projecte per al Museu Habitat per Lola Lasurt

Les belles arts extractives per Lluis Alexandre Casanovas Blanco i Beatriz Martínez Hijazo

Capgirar encanteris: tot per fer per Helios F. Garcés

I també podreu llegir un reportatge als 30 ANYS DE LA CAPELLA amb l’article Un present etern, escrit per David Armengol.

A la secció habitual de Biblioteca hi trobareu:

1964. Cuando la cultura se convirtió en espectáculo per Anna Carreras i Aubets

La cara oculta de Pere Calders per Lídia Penelo

De l’art i els seus contextos per Josep Massot

Caminant entre obres artístiques per Anna Tamayo

Articles dedicats a l’àmbit del dret, el mercat, la música, el cinema, la gastronomía i la moda en la seva relació amb l’art:

Bones notícies per als artistas per Beatriz Niño

Justícia digestiva per Manel Santilari Barnach

2025: un any d’incerteses per Joan Gil i Gregorio

Portades de gust dubtós per Ramon Moreno

Antoni Ribas i Piera per Josep Maria Planas

El geni vitri de Joan Crous per Salvador Garcia-Arbós

‘And after all this, won’t you give me a smile?’ per Núria Garcia-Arbós

A la secció de internacional, podreu llegir:

‘La idea y la odisea’, de César Martínez per Luz Massot

Tarsila i el Brasil caníbal per Rosa Gutiérrez Herránz

Bernardí Roig. Noves narratives per Javiera Bonilla Camuñas

Femení i plural per Rosa Gutiérrez Herránz

Entrevista a Luís Chillida Belzunce per Nora Barnach

Reflexions sobre la vocació i l’art de col·leccionar per Noa Omedes

I també una amplia secció d’exposicions:

Bravo, de Felipe Romero a la KBr Fundació Mapfre per Tània Vendrell Canela

Sean Scully torna a Barcelona a la Fundació Catalunya La Pedrera per Enric Tubert  

L’Alemanya d’entreguerres al CaixaForum de Barcelona per Anna Carreras i Aubets

La mirada de Didi-Huberman al CCCB (Centre de Cultura Contemporània) per Conxita Oliver

L’univers virtuós i crític a la Fundació Vila Cases - Espais Volart per Montse Frisach

El temps continu al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) per Ana González Chouciño

La transcendència velada al Museu Tàpies per Eudald Camps

Viatge per l’art del s. XX al Museu d’Art de Girona per Carles Toribio

Fotografia com a contrapunt a La Virreina. Centre de la Imatge per Ramón Casalé Soler

El retorn d’Antón Lamazares a la Galeria RocíoSantaCruz per Manuel Guerrero i Brullet

Objectes en desús al Parc dels Estanys per Mariona Salinas

Donació de la galeria N2 a la Fundació Lluís Coromina / Espai Isern-Dalmau per Joan Solà

Leonardo Escoda. Sentir Música Callada al Centre d’Art - Lo pati per Antonio Salcedo Miliani

Un referent del còmic contemporàni al CCCB (Centre de Cultura Contemporània) per Conxita Oliver

Accions, emprentes, imatges i derives al Bòlit. Centre d’Art Contemporani per Anna Carreras i Aubets

Murmuri, de Jaume Plensa a la Galeria Senda per Raquel Medina

Laia Abril: On abortion a la Fundació Vila Casas - Palau Solterra per Jordi Garrido

Cinquanta anys de la Miró a la Fundació Joan Miró per Natàlia Chocarro

Art expandit a La FACT per Mónica Marañón

La dècada convulsa a la KBr Fundació Mapfre per Tània Vendrell Canela

La “força Verdaguer” a la Fundació Palau per Carles Toribio

Xavier Franquesa, Salvador Saura al Centre d’Art Tecla Sala per Joan Solà

Sticky fingers, de Nathalie Rey a la Fundació Arranz-Bravo per Mercè Vila Rigat

L’ull crític de William Kentridge a la Fundació Sorigué per Joan Gil i Gregorio

Maya Deren, una cadència d’imatges, Censura al Museu de l’Art Prohibit i al Museu Etnològic

Un mestre de l’obra gràfica a la Galeria Eude per Ramón Casalé Soler

Guinovart i Clavé, cara a cara... a la Fundació Espai Guinovart per Ricard Mas

Pablo Picasso i la Sala Gaspar, Exili i Evasió al Museu Picasso i al MUME

Fantasy a la Masia Bas per Rosa Gutiérrez Herránz

Tempo: moviment o pausa a la Diputació de Girona per Glòria Polls

Còmic amb cognom femení al Museu d’Art de Sabadell per Marta Pasarin

Històries sense paraules al Museu de Granollers per Glòria Polls

A la recerca d’una millor comprensió de l’art al Museu d’Art Modern de Ceret per Enric Tubert

Transitori a la Sala d’Exposicions del Govern d’Andorra per Francesc Rodríguez Rossa

Esther Ferrando al Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies per Antonio Salcedo Miliani

Art i paraula, a l’Espai Muxart per Fina Duran i Riu

Pastors d’arbres a Les Bernades, Kike Meana al Castell de Benedormiens per Maria Nogué Guardiola

Xavier Rodés, Faixó, Silenci despullat. Undonaduna, La padrina i les pertinences de la domesticitat per Júlia Abad Marañón

Dibuixar l’escultura a la Galeria Miguel Marcos i a la  Fundació Lluís Coromina / Espai Isern-Dalmau per Conxita Oliver

Editorial per Ricard Planas i camps

Habitar “La Capella”: dona, exili i “Montserrat”

Habitar La Capella com si fos habitar la cova platònica i, alhora, reflexionar sobre la cultura i l’art del mil·lenari de Montserrat, nom d’una patrona negra que va passar moltes vicissituds, com les dones artistes exiliades a Mèxic, Xile, l’Argentina… després d’una guerra civil cruenta. Així doncs, els temes principals són el Museu Habitat, els trenta anys de La Capella i el mil·lenari d’una muntanya màgica, serrada i símbol de lluites i resistències. La petja cultural i artística del santuari esdevé el motiu per parlar des de les col·leccions del museu fins a les diferents intervencions arquitectòniques, passant per l’acció de l’artista Sean Scully a Santa Cecília. Montserrat, però, també és el nom d’aquella magnífica escultura de ferro de Juli González Pellicer, un altre magnífic artista català exiliat, que va presentar al pavelló de la República Espanyola de l’exposició internacional de París del 1937 —amb Miró, Picasso, Calder…—, una dona pagesa de negre rutilant, que protegeix amb un escut manta el nadó, que és el símbol del futur, i que amb l’altra mà sosté una falç. Una revista Bonart que indaga, mitjançant entrevistes, sobre diferents dones que ocupen càrrecs rellevants, com Maria Brancós Barti, directora d’art de la Fundació Telefónica; Maribel López Zambrano, directora d’ARCO —totes dues catalanes—, i Nadia Arroyo Arce, directora artística de la Fundació Mapfre. No hi podia faltar una visió sobre els reptes del Museu d’Arqueologia de Catalunya amb motiu dels seus noranta anys, a través de la mirada del seu director, Jusèp Boya, o la reflexió sobre el Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció de Catalunya, a càrrec de l’especialista en patrimoni Josep Manuel Rueda. Tots aquests temes acaben de completar un Bonart que també descobreix la hiperactivitat de la nostra societat cultural i artística amb l’obertura de nous espais museològics com Sant Sever a Barcelona o la commemoració del primer any d’existència del Museu del Barroc de Manresa. I, és clar, havíem de posar èmfasi en la ressaca de la sisena edició dels premis Bonart —gràcies a tots els que ho han fet possible i que van poder venir, quasi cinc-centes persones en total—. Uns premis que han servit per donar el tret de sortida a la commemoració dels vint-i-cinc anys de Bonart Cultural, una empresa de comunicació i gestió de la cultura i l’art. Una empresa que ja porta dues temporades amb el projecte dels Inclassificables per Catalunya Ràdio i que en breu començarà a gravar la tercera pel territori. I el Malart, aquesta picada d’ullet amb un títol amb humor, no es podia quedar enrere en la mirada i reflexió sobre la contemporaneïtat. Presentem diverses reflexions sobre el debat que s’ha obert fa temps, a escala mundial, sobre el paper dels museus en el segle XXI i que la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va encarregar de materialitzar a l’especialista Manuel Borja-Villel. Unes disquisicions que es van dur a terme al Museu Tàpies de Barcelona i que ara volem fixar en aquest número 201. I la portada del Malart no és casual, un matalàs escultura de Camila Cañeque —al “museu habitat” també s’hi pot dormir o descansar, com ho van fer Zush o Xavier Escribà, entre altres artistes habitants dels espais teòricament expositius i que van convertir el museu o una sala d’exposicions en un taller—. Cañeque, una artista d’una poesia i intel·ligència aguda i punyent ensems que, malauradament, fa un any ens va deixar a una edat massa jove. Ella va exposar, habitar, conquerir i omplir de llum i misteri les sales de La Capella fa pocs mesos, en una exposició que reconeixia aquesta trajectòria singular i extraordinària que abraçava arts visuals i arts literàries. I Cañeque ens serveix també per aprofundir en la història d’èxit i resistència dels trenta anys de La Capella, un espai singular de l’ecosistema de l’art contemporani de Barcelona i de Catalunya, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, que ha sigut llavor per a artistes i curadors. Però el Malart també ens cartografia l’art i les seves relacions amb la gastronomia, amb la moda, amb la literatura —el nostre col·laborador David G. Torres acaba de treure al mercat el llibre 1964, una anàlisi de quan la cultura es va convertir en espectacle—. I, és clar, el Malart visita, a través de les reflexions crítiques, les millors exposicions de Catalunya, Andorra i també la resta d’Espanya, Portugal i el món.

Exiliades d’Espanya, artistes a Mèxic i Xile

No podia acabar aquest editorial sense posar èmfasi en el meu darrer viatge a Mèxic, un país que no s’acaba mai, ple d’energia i relacions amb Catalunya i Espanya. Mèxic va ser un dels països que van rebre més exiliats republicans i, molt especialment, intel·lectuals catalans. Enrere es deixava un somni, malgrat que imperfecte, de república que volia una societat moderna, culta, inclusiva i artísticament i arquitectònicament avançada. Doncs de tot això anava l’exposició que vaig poder visitar al magnífic palau de San Ignacio, al nucli antic de la capital mexicana. Però, a més a més, es posava un èmfasi especial en el paper de les dones creadores en la configuració de tot aquest llenguatge d’avançada durant tantes èpoques i que sovint queda amagat. El títol era contundent, Exiliades d’Espanya, artistes a Mèxic. La veritat és que l’exposició aconseguia compilar una documentació impressionant. També cal dir que el muntatge premia més la compilació d’obres i documentació que l’excel·lència de les obres exposades. Amb tot, vam veure i descobrir les obres de creadores com Remedios Varo —nascuda al municipi d’Anglès (Girona)— o Marta Palau (Lleida), que ara rebrà una exposició a manera de reconeixement a Barcelona, un homenatge que el 2015 el Museu Morera ja va començar a fer. Abans d’acabar, cal parlar d’una altra gran creadora, Roser Bru. Exiliada a Xile, el Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el govern del país que la va acollir, ha posat en relleu amb una completa exposició la seva doble lluita reivindicació dels drets humans a Catalunya i més tard a Xile, amb el règim de Pinochet. I, ja com a final, un exili interior, el compromís constant de l’artista terrassenca Eulàlia Grau, que no va tenir gens fàcil viure i sobreviure de l’art contemporani en un context de masclisme dominant, amb un posicionament clar de reivindicació i denúncia social. Així doncs, un número on el que domina també són les dones, l’art i el compromís social.