Idiorritmias: el MACBA s'omple de performances, música i poesia

El Macba, Plaça dels Àngels 1 de Barcelona, s'omple de performances, música i poesia, durant una setmana a la segona edició de 'Idiorritmias'. Aquesta nova edició posa l'accent en el treball de la ballarina i coreògrafa Mette Edvardsen (Lørenskog, Noruega 1970). Idiorritmias, un programa centrat en les pràctiques performatives i el treball amb el cos, amb la voluntat de teoritzar en col·lectiu i de reflexionar sobre el potencial del cos en una esfera pública dominada per la paraula. Aquesta nova edició presta especial atenció a Mette Edvarsen. Un treball en el qual els objectes es converteixen en eines per esperonar la imaginació de l'espectador i invocar una forma de públic actiu des de la desmaterialització. Les diverses performances de Edvardsen configuren un cos de treball en què es pot rastrejar la investigació que ha desenvolupat en l'última dècada, des d'una peça seminal com Private Collection (2002), en què la ballarina i coreògrafa s'endinsa en el món de els objectes i la seva presència en escena. La seva relació amb els objectes posa ja en evidència en aquesta obra primerenca seva capacitat de transformació a través d'un joc d'absències i presències. Edvardsen porta a l'extrem aquesta investigació en dues de les peces de la trilogia que produís entre 2011 i 2015: Black i No Title. En aquestes és el llenguatge el que juga amb els objectes i la presència de l'artista en escena altera l'espai real. El poder performatiu de les paraules en aquest cas no només fa coses, sinó que les convoca en la seva aparició i desaparició. Si en aquestes peces l'activació de la imaginació dels espectadors i el text desmaterialitzat fet oralitat són fonamentals, a Oslo (2017) qui desapareix és la performer per concentrar tota la presència espacial en el text i en altres múltiples veus. En paral·lel a les presentacions del treball de Mette Edvardsen i més relacionat amb la idea de idiorritmia, el programa s'obre amb un concert de Luke Fowler i Richard Youngs, que exploren a l'escenari una mena de diàleg musical a partir de l'experimentació amb diversos gèneres i instruments inventats. En el desenvolupament d'aquest programa és tan important la desmaterialització com la construcció o recreació d'altres imaginaris a través de les paraules i de la invocació d'altres éssers, des de Mercedes Azpilicueta i el seu treball Ye-gua, Ye-ta, Yu-ta ( 2015-2017) i la seva col·laboració amb el cor del museu decòrum en la «investigació deshonesta» sobre textos del poeta argentí Néstor Perlongher; el recital analírico Genet Últim Regne Frag. 3 de María Salgado i Fran MM Cabeza de Vaca, que aprofundeix en les desobediències subjectives i que provoca l'emoció que mou la paraula; o Fi Fantasma (2015-2017) de Naufus Ramírez-Figueroa, que a través d'una peça subtil ens parla de la vida més enllà de la mort, una mena de viatge cap a la materialització del que ja no existeix. Programa comissariat per Soledad Gutiérrez, directora de CentroCentro, i Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA. A la imatge, Col·lecció privada, Mette Edvarsen. Foto Ilse Joliet