equip format per tres arqueòlegs del grup de recerca i cooperació al Sàhara Occidental de la Universitat de Girona (UdG) ha excavat una tomba monumental preislàmica al jaciment de Sluguilla Lawash. Aquesta campanya d’excavacions ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Palarq i a la col·laboració amb el Ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El conjunt funerari està format per un túmul de 16 metres de diàmetre i dues fileres de lloses paral·leles clavades al terra que s’estenen fins a 52 metres. La tomba se situa a l’extrem est d’un dels jaciments arqueològics més importants amb art rupestre prehistòric a l’aire lliure format per més de 1.200 lloses amb gravats d’animals ja extingits a la regió com ara elefants, girafes, gaseles, bous i rinoceronts. Al jaciment també s’hi troba una gran quantitat de tallers d’indústria lítica prehistòrica en superfície que evidencia la intensiva ocupació humana de la zona abans que es convertís en un desert.
L’excavació ha posat al descobert l’enterrament d’un individu adult dipositat sota una cobertura de lloses de quarsita de més de 50 cm de llarg i acompanyat per un aixovar de denes de collar fetes amb ou d’estruç. Aquesta troballa permetrà aportar noves dades sobre la tipologia funerària anomenada goulet que s’estén des del sud del Marroc i est d’Algèria fins al nord de Mauritània, així com una datació absoluta que reveli una cronologia del poblament del nord dels territoris alliberats del Sàhara Occidental. A més, s’elaborà una reconstrucció paleoecològica del moment en el qual va ser fet el conjunt funerari.
Una altra part de l’equip, integrada per dos professors d’antropologia i un tècnic en disseny gràfic de la Universitat de Girona, ha estat treballant al camp de refugiats de Dakhla en l’obtenció d’informació per a l’elaboració del futur museu del campament. Aquests museus són fruit de l’acord entre la Universitat de Girona i el Ministeri de Cultura de la RASD i tenen per objectiu preservar i donar a conèixer el passat del poble sahrauí, a través de la memòria oral dels primers refugiats sahrauís (que varen viure com a nòmades al desert i després varen conèixer l’ocupació espanyola i posteriorment la marroquina i la mauritana), així com a través d’objectes característics de la població sahrauí.
Per a l’obtenció d’aquesta informació, l’equip ha fet una campanya intensiva d’entrevistes, que ha permès identificar sahrauís que havien viscut com a nòmades a l’interior del desert, però també a antics pescadors i persones que practicaven una agricultura pròpia de les zones semidesèrtiques. Així mateix, s’ha entrevistat a artesans i a persones que varen jugar un paper rellevant en el moment de l’exili cap als camps de refugiats de Tinduf: algunes que van viure el bombardeig per part de l’aviació marroquina dels primers camps de civils refugiats, i altres que van començar a organitzar i a gestionar els campaments ara fa 43 anys, quan allà on s’instal·laven hi havia només uns pocs pous d’aigua. Aquest treball ha de finalitzar a finals d’aquest any amb l’obertura d’un nou centre-museu al campament de Dakhla.
Finalment, una altra part de l’equip, integrada per un professor i tres estudiants del Màster Europeu Erasmus Mundus en Gestió del Turisme de la UdG, estan treballant en l’organització de les visites que permetin un millor coneixement tant dels camps de refugiats, com dels punts dels territoris del Sàhara Occidental controlats pel Front Polisario que tenen més interès des d’un punt de vista social i patrimonial. Aquesta iniciativa també pretén que a través d’aquestes estades es promoguin accions de sensibilització i suport entre col·lectius i a països on la situació del poble sahrauí encara és molt poc coneguda.
Totes tres accions donen continuïtat a la tasca que l’equip de recerca i cooperació de la UdG al Sàhara Occidental va iniciar fa més de vint anys.
A la imatge, grup de recerca de la UdG al Sàhara Occidental.