Som adults? Converses per pensar l’educació al CCCB

El CCCB, carrer Montalegre 5 de Barcelona, acull els dies 2, 7 i 14 de maig a les 18.30 h el cicle de conferències Som adults? Converses per pensar l’educació, on participen Pedro Olalla, Daniel Pennac i Lynne Segal. El cicle de conferències Som adults? Converses per pensar l’educació, organitzat pel CCCB i el Consorci d’Educació de Barcelona, continua els dies 2, 7 i 14 de maig al Vestíbul del Centre. Pedro Olalla, Daniel Pennac i Lynne Segal són els propers convidats a reflexionar sobre el significat de l'adultesa al món contemporani, després d’haver-ho fet Josep Ma. Esquirol i Judith Butler. Dimecres 2 de maig. Pedro Olalla, La maduresa política. Presenta: Milagros Péres Oliva, periodista. El ciutadà ha deixat de ser el subjecte polític central de les nostres democràcies. Partint d’aquesta premissa, l’hel·lenista Pedro Olalla reflexionarà sobre què vol dir assolir la maduresa política avui i què és una societat madura políticament. És realment la política una prerrogativa de l’edat adulta? Quin paper hauria de tenir l’educació en la formació de ciutadans? Dilluns 7 de maig. Daniel Pennac. Presenta: Anna Guitart, periodista. Conversa entre Daniel Pennac, escriptor i antic professor de secundària, i la periodista Anna Guitart sobre la relació entre la infantesa i l’edat adulta, el paper de la imaginació en l’educació i les expectatives i les promeses que acompanyen el fet de créixer. Segons Pennac, cal assumir que l’escola és un bastió molt feble contra les ingerències de la publicitat i la demagògia, que no pretenen construir ciutadans lliures i crítics, sinó generar mers consumidors. Per fer-hi front, reivindica un món ple de passeurs: esperits que, en lloc de tenir recel de compartir el seu coneixement, siguin encomanadors —passadors— de la curiositat i el desig de saber als més joves. Dilluns 14 de maig. Lynne Segal. Moments de felicitat compartida. Presenta: Carlota Subirós, dramaturga. Tot i que la nostra societat ha fet de la cerca i la promoció de la felicitat un eslògan comercial permanent, els índexs de depressió i ansietat, també entre els joves, segueixen en augment. D’acord amb Lynne Segal, l’error consisteix a considerar que la felicitat és una empresa individual: ningú no hauria de considerar-se feliç o lliure sense participar, afirma, en la vida pública. Segal reivindica una felicitat basada en els moments de solidaritat fruit de les reivindicacions col·lectives. Al seu parer, és precisament abandonant la mirada individualista i sentint-nos part d’un col·lectiu social i polític que podem aconseguir tant la felicitat personal com l’esperança de construir un món millor. A la imatge, Lynne Segal.