L'IVAM reivindica el treball de dones artistes valencianes

.L'IVAM, carrer Guillem de Castro 118 de València, reivindica el treball de dones artistes valencianes des de 1929 fins a 1980 a l'exposició A Contratemps. El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, i les comissàries, Isabel Tejeda i Ma Jesús Folch, han presentat als mitjans l'exposició A contratemps. Mig segle d'artistes valencianes (1929-1980), acompanyats per Ramon Satorra, de la Fundació Banc Sabadell, i les artistes Isabel Oliver, Monika Buch, Eva Mus, Rosa Torres, Ana Torralva, Aurora Valero i Victoria García. "La història de l'art també s'ha d'escriure en femení", ha proclamat el director de l'IVAM sobre la nova exposició que mostra la lluita de dones artistes valencianes per aconseguir la professionalització i la visibilització de la seva obra des de 1929 fins a 1980. "És una exposició d'artistes atrevides i valentes que no van voler ser una nota al peu de pàgina o un etcètera. van ser valents perquè en una època fosca van trencar amb les normes que dominaven l'art i la cultura. i van ser atrevides perquè van lluitar contra el conservadorisme de l'època ", ha destacat José Miguel G. Cortés. La mostra uneix 240 obres d'artistes com Joana Francès, Eva Mus, Jacinta Gil, Anna Peters, Carmen Calvo, Isabel Oliver, Ángela García Codoñer, Victoria Civera i Juan Uslé, Cecilia Bartolomé, José J. Bartolomé, María Montes, Josep Lluís Seguí, Monika Buch, Milagros Lambert, Rosa Torres, Soledad Sevilla, Ángeles Marco, Cristina Grau, Ana Torralva, Pepa García, Vic tòria García o María Dolores Casanova, procedents de la Col·lecció de l'IVAM, d'altres museus i de col·leccionistes privats. L'artista Ángela García Codoñer ha assenyalat que aquesta exposició "és important perquè revela la nostra història oculta, se'ns ha obviat i és fonamental explicar per crear consciència col·lectiva". "La mostra comença amb la portada de la revista Blanc i Negre encarregada a Manuela Ballester el 1929 i acaba el 1980 quan Carmen Calvo exposa al Guggenheim de Nova York", ha explicat una de les comissàries. En aquest arc cronològic s'han seleccionat obres en què es plasma com els va afectar el fet de ser dona a l'hora de crear. L'exposició es divideix en dos grans blocs. El primer d'ells, una generació perduda: II República, Guerra Civil i exili reuneix obres realitzades en aquesta etapa per artistes com Manuela Ballester, Elisa Piqueras, Gerda Taro, Tina Modotti, Kati Horna, Joana Francesca, Pitti Bartolozzi, Ànima Tapia, Amparo Segarra, Eugenio Granell i Josep Renau. "En aquest període l'estereotip de dona que retraten és la dona musculosa i guerrillera o la dona coratge que a la rereguarda té cura dels ferits", han explicat Isabel Tejeda i Ma Jesús Folch. A la imatge, vista de la mostra.