David Ribas fa parlar les parets al Museu Molí Paperer

El Museu Molí Paperer de Capellades, carrer Pau Casals 10, presenta del 4 al 31 de maig de 2018 L’art és una venjança de David Ribas. Com explica Joan Maria Minguet Batllori, "l’art o la visualitat com a expressió humana no va néixer en una tela destinada a decorar un palau reial, o nobiliari, o burgès, o eclesiàstic... Molt abans que això, alguns éssers havien ratllat una paret, l’havien pintat, hi havien imposat les mans. No per passar a la posteritat d’això que en diem història de l’art, sinó per necessitat, caprici, gamberrada o denuncia. I encara ara. L’art és, abans que res, una inscripció. Per exemple, les inscripcions que es feien de manera intuïtiva, anònima, en la paret dels miradors dels molins paperers que David Ribas ha visitat i ha capturat fotogràficament. La imatge que immortalitza una altra imatge que estava condemnada a l’oblit: dibuixos, figures, frases, dates, relats, esgarrapades... Qui vulgui menystenir aquelles inscripcions en favor de la narració d’un art de noms i llocs sagrats no sap el que s’està perdent! L’art, doncs, també són frases. Com les feroces afirmacions que David Ribas estampa sobre un paper fi i delicat. El llenguatge verbal i la visualitat sempre s’estan provocant. El pintor fa poesia amb les imatges; el poeta pinta amb paraules. Però això, tot i que pugui acomplir-se, és massa candorós. La cosa resulta més radical: l’art és una venjança, diu en David, quina frase més brutal. I la seva brutalitat rau en què en el vers d’un poema no tindria la mateixa força que en la seva disposició lletrista, autònoma i autàrquica. Com les inscripcions de les parets, ben mirat. Les inscripcions de lletres que fa l’artista en el seu taller; les inscripcions que l’artista recull d’altres artistes anteriors que eren artistes potser sense saber-ho. Són dues maneres de plantejar múltiples debats o, per què no?, discussions. Totes aquestes inscripcions són testimoni, són memòria de coses que la història oficial mai no podrà recuperar. Només el territori simbòlic de l’art pot interrogar-nos sobre aquells traços, els d’ahir i els d’avui. I només depèn de nosaltres que ens deixem seduir per la mirada insubordinada que el nostre present reclama". Les parets han estat al llarg de la història –i en gran mesura, des del naixement de l’era industrial, en els centres de treball– un espai d’expressió generalment anònim i moltes vegades fins i tot clandestí, que han permès donar sortida a sentiments, reivindicacions, crítiques i expressions de tota mena. En paraules de Brassaï, es parla de “l’idioma de les parets”. En aquesta exposició David Ribas reivindica l’idioma de les parets. Recull, d’una banda, escrits i dibuixos fets en els miradors dels molins paperers, “Grafits 1894-1960” i, de l’altra, mostra el seu treball pictòric amb frases punyents, que reprodueix sobre paper, “Graffiti 2010-2018”. La mostra és, també, un homenatge al Maig del 68 francès, en el seu 50è aniversari. A l'exposició trobem captures fotogràfiques de més de 250 dibuixos i textos recuperats dels miradors dels molins paperers de la conca de l’Anoia i, en particular de la vall del Riudebitlles. Part de l’exposició anomenada “Grafits” perquè els trets estan bàsicament escrits o dibuixats amb llapis (grafit). Recullen les veus de persones que treballaven en aquests espais lluminosos, on es penjava el paper perquè s’assequés. Dibuixos, esqueles, naixements, esbarjos, amors, fets històrics... Petits relats de la vida quotidiana, familiar i política que transcendeixen l’àmbit privat. Aquesta és una instal·lació del treball pictòric de David Ribas amb tipografia de lletres de motlle procedents d’un marxant de vins. Si en la primera part de la mostra Ribas captura imatges, en aquesta captura frases, amb missatges provocatius, que estampa sobre paper. Del “Diguem no”, a “Els carrers seran sempre nostres”, o el mateix títol de l’exposició “L’art és una venjança”. A la imatge, obra de David Ribas.