Gaston Chaissac a la Galeria Marc Domènech

La Galeria Marc Domènech de Barcelona presenta la mostra “Gaston Chaissac. Y a d’la joie...” amb l’objectiu d’emplenar un buit incomprensible a casa nostra en el llistat d’exposicions d’artistes europeus de la primera meitat del segle XX. L’obra de Gaston Chaissac (1910 – 1964) és extraordinàriament desconeguda pel públic general. Només una vegada es va presentar una petita selecció de la seva obra a Espanya i fou a Barcelona, a la desapareguda galeria Adrià, el 1971. Aquesta mostra individual i retrospectiva de l’obra de Chaissac que s’exposa a les sales de la galeria és la més important mai realitzada a l’estat. Es podrá visitar del 3 de maig al 12 de juny del 2018. “Gaston Chaissac. Y a d’la joie...” amb prop de 40 peces entre objectes, pintures, dibuixos i collages ens proposa un recorregut ampli i complert per tota la seva original producció artística. La seva obra és desenfadada, irònica, subversiva e irreverent. Malgrat el seu aïllament social i personal i un fràgil estat de salut que el va trasbalsar tota la vida, Chaissac va produir una obra deliberadament allunyada dels grans moviments artístics de l’època. Els seus personatges ens introdueixen en un món fantàstic, irreal, de monstres somrients que emergeixen de composicions abstractes i d’objectes quotidians i insulsos a qui els hi atorga un nou sentit, una nova vida. No en va, aquesta desbordant energia creadora, va acabar deixant una empremta, personal en uns casos, artística en d’altres, en personalitats tan rellevants del món de l’art com Otto Freundlich, Albert Gleizes, Auguste Herbin o el mateix Jean Dubuffet. La seva capacitat de mantenir-se en els sovint fructífers llindars entre estils i disciplines el converteix en un dels artistes més originals del seu temps. Tal i com el descrivia Joan Perucho el 1971, “Gaston Chaissac va ser un home senzill que, de totes les amargures de la vida, en va extreure la capacitat suficient per a fer renéixer la seva infància. Els seus ulls metamorfosaven les coses amb la joiosa exaltació dels nens, però dotant-les de la salubre ironia dels adults.”