L'encant enigmàtic d'Ana Lentsch, al Castell de Benedormiens

El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro és l’escenari, fins al 6 de maig d’enguany, d’una retrospectiva de l’obra de l’artista Ana Lentsch. L’exposició reuneix 43 quadres i cinc peces escultòriques d’una autora que és considerada la creadora i màxima exponent de l’anomenat Oli Shmatting, un complex procés que genera una textura gairebé escultòrica plena de matisos, relleus i capes de color a les teles sobre les quals, finalment, realitza buidats. Des de l’any 1975 i fins a l’actualitat ha exposat en diverses ciutats catalanes i de l’Estat espanyol i en nombrosos països, com ara Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, Àustria, Israel, Suïssa, França o els Estats Units. Diverses col·leccions públiques donen testimoni de la seva obra a Barcelona, Castelló, Toledo, Madrid, Manresa, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Bilbao, París, Brussel·les, Detroit o Denver, entre altres ciutats. Davant la pintura d’Ana Lentsch, l’espectador percep un estremidor diàleg entre l’element immòbil del quadre i l’acció transmesa a la imaginació. Els elements morts dels quadres s’entrellacen amb els gestos vius: unes runes amb un mocador blanc, una trencadissa amb un ganivet tacat de sang, una pedra inerta amb una mirada intensa. Els colors freds, els tons grisos i marronosos, transmeten a la vista una sensació de tacte de pedra. Sense arribar a tocar el quadre amb les mans, notes mentre el mires una fredor rocosa. Sebastià Jané, crític d’art, marxant i segurament el major coneixedor de la vida i l’obra de l’artista, explica al llibre Tenebres màgiques, Ana Lentsch que un viatge a Israel va provocar a Ana Lentsch un xoc emocional impressionant. Els paisatges contrastats, la barreja entre aridesa i vegetació, juntament amb el sentiment espiritual del país, van fer que la seva obra adquirís un nou impuls. El record inesborrable de la seva visita al desert va ser definitiu. Un món de misteriós misticisme va entrar en la seva obra des de llavors. En efecte, aquest contrast entre fredor i calidesa, amb paisatges àrids i enderrocs de ciutats envoltats d’una aura de misticisme i espiritualitat, es fa patent en l’exposició. Hi ha artistes que creen les seves obres a partir de plantejaments teòrics, que experimenten amb els aspectes tècnics i que evolucionen amb l’estil. Però n’hi ha d’altres que creen a partir de plantejaments afectius, que parteixen del seu estat emotiu interior per reflectir-lo en la seva pràctica artística, que es despullen i ho plasmen amb subtilesa en la seva obra, que experimenten i juguen des de l’interior. Ana Lentsch està en aquest segon grup d’artistes. Tal com explica Sebastià Jané, Ana Lentsch és una artista catalana, espanyola i sense fronteres, d’origen eslavoalemany, nascuda belga i amb arrels hebrees... Massa riquesa ètnica, massa història de desarrelaments per no crear un art de sentiments. Però Ana Lentsch no transmet aquests sentiments amb exuberància, amb intensitat evident, amb crits... sinó que ho fa des de la subtilesa, el simbolisme i la delicadesa, ho fa des de la raó i la reflexió. Aquestes dualitats, aquests contrastos, aquesta anàlisi d’allò real vist des de la irrealitat, d’allò tangible des d’allò màgic, aquesta descripció melancòlica d’allò quotidià, proporciona a la retrospectiva de la seva obra un encant enigmàtic. A la imatge, detall de Ribes de l'oblit d'Ana Lentsch.