J.V.Foix: "Perquè han ullprés la pubilla del Mas..."

Perquè han ullprés la pubilla del Mas... Perquè han ullprès la pubilla del Mas, tocant al riu, els bous de la llaurada, quan ella els mira, s’aixequen nou pams de terra. Ho he vist a ple sol i en tinc els ulls meravellats. Més tard, he sabut que les menges li fugen del plat tantost s’asseu a taula i que, si ronda per l’era, les palleres s’esventen soles, l’aviram vola alt, Puig de l’Aguda enllà, i les sellones escupen l’aigua. A la sala he estat testimoni de la pluja de calçat —esclops, botines i espardenyes— que l’omplen fins a sostre, i que ningú no sap com ni per on entren a l’estança. Els de casa la senyen en les hores sulfuroses, i avui hem aprofitat el pleniluni per a llevar-li els mals esperits. Al punt de mitjanit, estesa la roba de la fadrina al terradet contigu al teulat, l’hem picada amb estris del camp i vares de freixe, i n’hem espolsat el malefici. He sentit com els esperits queien al corrent de l’aigua amb dring de vidre i l’ai! esborronador dels negats invisibles. En entrar a la cambra de la donzella l’hem vista, de la finestra estant, com intentava de cobrir la seva nuesa amb fullaraca sideral. Hem trucat a la Rectoria, i hem encès els ciris de l’altar de sant Roc. Les butxaques del gec em sobreeixien d’ossos emmelangits i pelleringues mortes. El Rector, tot baix i comminatori, m’ha dit: —Allibereu els mals esperits d'altri i vós, rústec, romaneu amb els vostres! J. V. Foix Del «Diari 1918»