El Centre d'Art Contemporani de Màlaga presenta Hullo, Hullo... la primera exposició en un museu de l'Estat de l'artista britànica Rose Wylie comissariada per Fernando Francés. La mostra reuneix vint-i pintures, algunes d'elles mostrades per primera vegada. Wylie, nascuda en els anys trenta, sorprèn i atrapa per l'energia, vivacitat i frescor de les seves obres. L'artista crea a través del filtre de la seva memòria i introdueix lletres en les seves obres com a mers motius o suport en les seves pintures. A vegades abandona els pinzells per pintar directament amb les seves mans i s'inspira en molt diverses i variades fonts com la història, cinema, còmics, notícies, anècdotes, vida quotidiana, famosos o esport. Es pot visitar fins al 9 de setembre de 2018.
"En la meva vida, acumulació i emmagatzemo anotacions d'experiències, i sovint repeteixo aquest procés en combinacions de quadres, tal com els veig en la meva ment", explica Rose Wylie sobre el seu procés creatiu. "Fet i fet, un quadre no és el que fa ni el que cregui ni el que té ni el que significa ... simplement és. El quadre és, en si, el significat".
Per a Fernando Francés, director del CAC Màlaga, "l'essència de Rose Wylie resideix en la poca importància que té per a ella si una pintura pot considerar-se correcta o no. L'artista no té un criteri clàssic del sentit de l'observació, pinta la seva memòria i els seus records, sense cànons, sense restriccions. Realitza enormes llenços coloristes on les pinzellades, i les marques dels tubs i colors es distribueixen de forma orgànica pel llenç. Per a ella l'energia és la vida, la pintura és vida, i la manera que tens d'expressar-la és la seva vida".
Rose Wylie (Kent, Regne Unit, 1934) sempre va voler dedicar a l'art. Entre 1952 i 1956 va estudiar a les escoles d'art Folkestone i Dover School of Art, on li van dir que les dones no podien convertir-se en grans artistes. A l'escola va conèixer al que seria el seu marit fins a la defunció d'aquest en 2014, l'artista Roy Oxlade. Wyllie es va dedicar a l'ensenyament, abandonant la idea de ser artista per poder dedicar als seus tres fills. Després de gairebé 20 anys va tornar a pintar, matriculant-se en el Royal College of Art on es va graduar en 1981. Poc després va començar a treballar sense excessiva dedicació i a exposar de manera esporàdica a Londres i al sud de Regne Unit. El seu reconeixement es produeix després de representar el seu país, amb 76 anys, en l'exposició Women to Watch al National Museum of Women in the Arts, Washington DC, el 2010. Des de llavors, ha tingut una ràpida projecció internacional a Nova York, Moscou, Alemanya, fins i tot a la Tate Britain. Ha rebut importants premis: Premi Paul Hamlyn Award el 2011 i el Premi John Moores Painting el 2014, el mateix any que va ser elegida Sènior Royal Academician.