Paisatges plens de memòria omplen Canem Galeria

Canem Galeria, carrer Antonio Maura 6 de Castelló de la Plana,  presenta Llindars de Memòria, una exposició de fotografies de Chema Alvargónzalez, Pilar Beltrán, Reis Lliberos, Geles Mit, Ester Pegueroles, Anna Soler-Ceprià,  Vicente Tirado Del Olmo, Lluís Vives i María Zarraga. Com explica Reis Lliberos, "entenem, en general, per paisatge qualsevol àrea que inclou tant els trets naturals com els modulats al llarg de la història de la Humanitat i que incideixen visualment en l'espai. El paisatge és un espai geogràfic per transitar, espai d'esdeveniments, és el lloc on deixem les petjades, és un objecte que implica un subjecte que mira, és un indicador excel·lent per captar l'estima per l'entorn i el nivell de identificació. L'espectador a través de les mirades conscients o mecàniques elabora els records, instal·lats en els llindars, que transforma i converteix en memòria: presències i absències que configuren el nostre paisatge familiar o extraordinari. Quan fixem la mirada en un paisatge, cadascun intueix un relat diferent. No hi ha dues visions iguals del mateix paisatge. "Les persones hem après a allisar la terra en un paper, inventant el paisatge portàtil, el paisatge de mà, el record passat a net amb una llum diferida, la mirada fòssil en cos de paper, l'engany del temps, el pòsit de superfícies en el fons de l'aigua: l'estampació de postals i la seva còpia, una successió de miralls, de lluminositats encartonadas en aigües que no hi són. (...) Hem fet del món una postal repetida. L'única amb llum en la superfície de l'oblit, i ara necessitem -inseguros d'existir-, fragments que revelin fragments, retrovisors que diferenciïn i constatin cada moment d'aquesta postal inabastable que vivim per davant i escrivim per darrere ". La galeria Cànem ens mostra l'escenificació d'aquests fragments perduts o trobats en cadascuna de les fotografies d'aquests autors. Les imatges descriuen un recorregut emocional que instal·la i sosté els llindars de la memòria compartida: realitat o ficció. Dues cares de la mateixa postal que comparteixen espai d'identitat, dues mirades que han perdut la ingenuïtat respecte a l'escriptura visual del paisatge, mostrant un aparent realisme que, lluny d'ofendre la veritat, esdevé motiu de reflexió cap a una realitat que ha deixat de ser òbvia, perquè "cap obra d'art no certifica el que diu i, en canvi, sempre diu" (Antoni Llena). A la imatge, vista d'una de les sales d'exposició.