Intemperie, el projecte més important de Gonzalo Puch a la Sala Atin Aya

La Sala Atin Aya, carrer Arguijo 4,  presenta del 26 d'abril al 17 de juny de 2018 Intemperie, un projecte de l'artista Gonzalo Puch comissariat per Sema D'Acosta. Intemperie és el projecte més important concebut per Gonzalo Puch (Sevilla, 1950) en l'última dècada, una proposta global que reuneix obra dels seus últims quatre anys, en la seva gran majoria inèdita. Amb aquesta exposició, l'autor es retroba amb la ciutat i entreveu la possibilitat de tancar un cicle que precisament va començar aquí fa trenta anys, quan a finals dels vuitanta decidia abandonar la pintura i apostar per la fotografia i altres derives de la imatge que el han portat a la instal·lació, el vídeo, la performance o la dansa. Aquest lapse personal de llarg recorregut que ha passat per diferents etapes i l'ha convertit en un artista de referència no només a Espanya sinó també a nivell internacional, torna ara al punt de partida en reprendre aspectes substancials del dibuix i la pintura de forma recurrent, una sorprenent deriva que per Puch ha suposat un alliberament alhora que una ruptura. En aquests últims treballs, ja no trobarem als escenaris vinculats a la Natura o el Coneixement que han caracteritzat les seves obres durant molt de temps, sinó que vam descobrir una producció diferent on emergeixen altres elements que romanien amagats en el seu imaginari i que alteren, d'una manera decidida, el concepte de fotografia. Les noves representacions plantegen una sèrie de dubtes davant el que estem veient, un joc metalingüístic on la imatge es torna un lloc d'experimentació obert a combustions inesperades, un lloc indefinit que produeix al mateix temps atracció i estranyament. La proposta ideada per Gonzalo Puch per a la Sala Atín Aya crea un diàleg amb l'espai que s'articula en tres nivells. Comença a la segona planta de l'edifici, on es presenta per primera vegada la instal·lació audiovisual Coses que van succeir (2018). A l'espai intermedi s'ha dissenyat una intervenció site-specific on un extens muntatge de fotografies, quaderns i teles interpreta les parets com un gran llenç en blanc. Finalment, a la planta baixa trobem diverses obres corresponents a la sèrie Falsos sols (2015-2017). Com observarem al llarg del recorregut, l'artista procura amb el seu treball alterar el temps de la fotografia i portar-la a terrenys desconeguts que obliguin l'espectador a enfrontar-se a la imatge de manera diferent a la manera que estem acostumats. La seva producció resulta difícil de situar i barreja en equilibri expressions tan dispars com poden ser fotografia, dibuix, pintura, vídeo, música o dansa. La suma de tots aquests elements genera una obra híbrida que es mou en el territori de l'emocional. En aquesta exposició s'aprecien canvis significatius en relació amb algunes de les sèries anteriors de Gonzalo Puch, sobretot en l'abandó de la posada en escena i la seva manera habitual de treballar amb les persones i el paisatge. Des de fa uns anys, ha decidit aventurar-se en la construcció de ficcions que fugen de les pràctiques canòniques de la fotografia i funcionen més aviat com fragments esquitxats d'una realitat heterogènia cada vegada més dispersa i contaminada. A la imatge, obra de Gonzalo Puch.